«Les dades són per les despeses unipersonals i MÍNIMES. A sobre dades fins a 2016. En serio… encara els hi faltaria dir que ‘Andorra va bé’». Així de contundent es manifestava l’Esther Ricart a través de les xarxes socials després de conèixer que l’estimació del cost de vida fet públic pel Govern dimarts oscil·lava entre els 1.050 i els 1.200 euros per a una llar unifamiliar. L’Esther no és l’única que no va poder evitar mostrar la seva indignació a través de les xarxes socials. La reacció de la ciutadania no es va fer esperar i, tal com ja va passar la setmana passada amb unes dades errònies fetes públiques per l’Executiu sobre els preus dels lloguers, la població va deixar clar el seu desacord i també la seva ironia públicament: «Un altre estudi? Aquests van pel màster. Com la Cifuentes», deia Lina Ordonez.
Els càlculs usats per Estadística no concorden amb les factures dels ciutadans, segons deixava clar Enkar Rope: «960×12=11.520; Lloguer: 600×12=7.200; Llum i telèfon: 1.500; Menjar: 4.800; 13.500 euros anuals per persona per a necessitats bàsiques. Tot això sense anar a metges, comprar roba i sabates, oci? Que parleu d’estadístiques? Per favor, una mica de serietat. Moltes llums de Nadal, unes avingudes molt maques, tot del cara al turisme, que cada vegada en ve menys al nostre país. Primer que els treballadors tinguin un sou decent, per poder viure amb dignitat i així tot rodat». Més directa era Estenle Vega afirmant que «segons dades dels venedors de fum: a Andorra, el salari – preu lloguer – despeses = mort de fam. I són les seves dades».
Estadística deixava clar que els càlculs exposats feien referència a una llar unifamiliar, però està clar que la diversitat de situacions del país és àmplia i que totes les fórmules de vida són vàlides. Entre els comentaris a les xarxes es podia llegir el cas del Luis Fernandes que reflexionava que «pares solters amb fills o pagant una pensió alimentària? Busqui un pis d’una habitació a Andorra o Escaldes, pagui una pensió alimentària d’un mínim de 300 euros i després ja pot fer l’estudi. Atenció, d’una habitació, i el teu fill haurà de dormir al mateix llit o el sofà». O Cristina Guillén que plantejava «i quan el batlle dicta que un home amb càncer cobrant 900 euros de baixa ha de pagar 750 per tres fills?». Altres ciutadans preferien simplement mostrar la seva indignació: «Els encanta tractar el poble de tontos. No s’immuten», sentenciava Mari Àngels Sánchez.
