Una jove mexicana de 26 anys, Nayely Osorio, busca des de fa dos anys l’home que identifica com el seu avi, J.L.P.C., qui, segons el seu relat, hauria exercit com a metge a Andorra en l’àrea de cirurgia general i actualment estaria jubilat, després que la relació entre les dues branques de la família s’hauria perdut fa dècades. No l’ha conegut mai i, després d’intentar localitzar-lo a través d’internet, ha començat a difondre la seva història en grups d’Andorra amb l’objectiu de poder fer-li arribar un missatge. «Només busco arribar fins a ell i que sàpiga que he mogut un país, he mogut muntanyes i he fet tot el possible per trobar-lo perquè és la meva sang», explica en declaracions a aquesta casa.
Segons el relat familiar que Osorio ha pogut reconstruir, la història es remuntaria a Nicaragua, on J.L.P.C., aleshores amb una vintena d’anys, hauria mantingut una relació amb G.M.R., qui hauria quedat embarassada als 18 anys del que seria el pare de la jove. «Sap que va tenir un fill a Nicaragua fa molts anys», assegura Osorio, qui assenyala que, poc després, ell hauria marxat a un altre país per continuar la seva formació de postgrau en Medicina, tot i desconèixer on hauria cursat aquests estudis i quin recorregut hauria seguit posteriorment. Amb la mort de la mare de la dona, aquesta s’hauria acabat traslladant a Mèxic juntament amb una germana, també metgessa, per motius laborals, segons la versió que la jove ha conegut a través de la seva família.
«Només busco arribar fins a ell i que sàpiga que he mogut un país, he mogut muntanyes i he fet tot el possible per trobar-lo perquè és la meva sang» – Nayeli Osorio
«Per les grans distàncies entre països es va perdre la comunicació, i més en uns temps en què els telèfons mòbils i les xarxes socials no existien com avui», relata Osorio sobre la història que li hauria arribat a través de la seva família. Segons explica, ni la seva àvia ni el seu pare haurien reprès posteriorment el contacte amb J.L.P.C., ja que en aquella època trobar una manera de comunicar-s’hi hauria resultat pràcticament impossible. I de la vida posterior de l’home, la jove tampoc disposa de gaire informació: «Només sé que, ja de gran, vivia a Andorra i Espanya i que viatjava a Nicaragua de tant en tant», tot i que la pregunta sobre quan va arribar al Principat continua sent una incògnita per resoldre, així com bona part de la seva trajectòria durant aquells anys.
No hauria estat fins fa uns dos anys quan la història hauria fet un nou gir, després que, segons explica Osorio, un familiar de la branca Pastora contactés amb ella i li enviés diverses fotografies que fins aleshores no havia vist mai. «Em va enviar fotografies de la meva família Pastora: de la mare del meu avi; del meu avi, i dels meus oncles, els seus germans», recorda, portant-la llavors a contrastar la història amb la seva família mexicana i, «al cap de poc temps, ho vaig confirmar amb ells».. Tanmateix, aquell contacte també s’hauria acabat perdent, ja que, segons assenyala, aquest familiar tampoc hauria mantingut relació amb J.L.P.C. ni hauria sabut com arribar-hi, de manera que les fotografies, tot i obrir-li la porta a conèixer els seus orígens, no li haurien proporcionat una via directa.
«Va ser especial saber d’on ve la meva naturalesa per la poesia, la salut, la música i tot l’art. M’hauria agradat compartir-ho amb ell […] Mai no és tard» – Nayeli Osorio
El descobriment va tenir, a més, un significat especial per a Osorio, ja que ella mateixa havia començat a estudiar Medicina sense saber que l’home que identifica com el seu avi hauria dedicat la seva vida professional a aquest àmbit. «Des de petita sempre havia tingut gust per la medicina i va ser una cosa per la qual em vaig decidir a estudiar», explica, tot i que per motius personals no va poder continuar aquests estudis i actualment està a punt d’acabar Criminalística. En aquest sentit, conèixer la professió que hauria exercit J.L.P.C. li va fer sentir una connexió encara més gran amb ell: «Va ser especial saber d’on ve la meva naturalesa per la poesia, la salut, la música i tot l’art. M’hauria agradat compartir-ho amb ell». «Sé que encara podria haver-hi temps per parlar de moltes coses; mai no és tard», afirma.
A partir d’aquell moment, LinkedIn, Facebook i Google es van convertir en les principals eines de suport d’una recerca que ja s’ha allargat durant dos anys, tot i que Osorio assegura que la informació que ha pogut trobar està relacionada principalment amb la trajectòria professional de J.L.P.C. i no amb la seva situació personal actual. La jove calcula que l’home que identifica com el seu avi tindria actualment més de 75 anys, però desconeix la seva data exacta de naixement. «Ara estic enviant missatges a grups d’Andorra i a mitjans de comunicació perquè he trobat gent del país, coneguts seus, amics i pacients que m’han donat informació», explica Osorio, qui malgrat aquestes respostes, reconeix que li falta el més important: «No he pogut localitzar el seu número de telèfon, i per això continuo fent aquesta crida per trobar el meu avi».
«Primer m’agradaria conèixer la seva postura i, si ell accepta conèixer-lo, estaria bé, però també entendria si és un no per part seva […] Ha passat molt de temps» – Nayeli Osorio
No són poques les respostes que, segons Osorio, haurien arribat arran de la seva crida, i algunes persones li haurien assegurat que coneixen J.L.P.C. i que, tot i estar jubilat, encara l’haurien vist ocasionalment pels passadissos de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. «Vaig intentar comunicar-me amb l’hospital i no em van donar informació; només em van dir que estava jubilat i que ja no hi treballava», relata, mentre que altres persones li haurien indicat que «el continuen veient de tant en tant pel país». Unes pistes, doncs, que l’han animat a mantenir activa la recerca malgrat que, fins ara, cap contacte li ha permès parlar directament amb ell. Així i tot, Osorio sí que vol deixar clar un punt: «Jo no puc viatjar a Andorra perquè no tinc papers, però no és la meva intenció buscar-lo per res econòmic».
De fet, la família mexicana d’Osorio desconeix que ha posat en marxa aquesta recerca, tot i que una de les persones en qui més pensa és, precisament, el seu pare. «Seria una gran sorpresa, potser per al meu pare seria un regal de part meva», admet, tot i que abans de fer cap pas voldria saber si J.L.P.C. estaria disposat a establir algun tipus de contacte: «Primer m’agradaria conèixer la postura del meu avi i, si ell accepta conèixer-lo, estaria bé, però també entendria si és un no per part seva», ja que «ha passat molt de temps i ha format una família. Mai m’interposaria i, sobretot, mai faria res que pogués perjudicar el seu benestar o el de la seva família».
«El primer seria presentar-me […] M’agradaria que, encara que estiguem en un país i l’altre, ell pugui saber que existeixo i que estaré aquí per a ell» – Nayeli Osorio
Si finalment la crida arribés fins a J.L.P.C., Osorio ja sap què voldria dir-li en aquell primer contacte: «El primer seria presentar-me i fer-li saber que no busco incomodar-lo ni molt menys causar-li conflictes familiars». Tampoc planteja una trobada presencial com una condició i la seva idea seria començar, si ell també hi estigués disposat, amb una trucada o un simple intercanvi de missatges: «Si ell volgués, podríem conèixer-nos per telèfon o per missatge». I és que, després de dos anys intentant reconstruir una història familiar que connectaria Nicaragua, Mèxic i Andorra, la petició d’Osorio es resumeix en una voluntat: «M’agradaria que, encara que estiguem en un país i l’altre, ell pugui saber que existeixo i que estaré aquí per a ell»
