El 20 de gener de 2021 es van administrar a Andorra les primeres dosis de la vacuna contra el coronavirus. Havia passat gairebé un mes des que els països veïns comencessin les seves campanyes de vacunació, però finalment, l’enviament de 2.000 vaccins de Pfizer des d’Espanya, traslladats en dos viatges «per si es donava algun incident, no perdre’n la totalitat», va permetre posar fil a l’agulla. Així s’expressava aleshores el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ja que els primers mesos d’inici del Pla de vacunació, les vacunes arribaven en comptagotes i la seva producció i disponibilitat arreu d’Europa era escassa.
La primera sanitària que va ser inoculada al Principat va ser la cap del Servei d’Envelliment i Salut, la doctora Eva Heras, en la jornada inicial de la vacunació i com a part del personal del centre sociosanitari El Cedre. «Veníem de viure mesos molt durs i estàvem esgotats, així que veiem la vacuna com una de les solucions per controlar la pandèmia», va declarar Heras, que va afegir que «tenia el convenciment de ser vacunada i ho vaig viure com un acte de responsabilitat social». «Estava molt emocionada, i les ganes que la situació sanitària millorés superava la por que podia sentir, que era normal en el meu cas, sent la primera», va reconèixer la doctora. Un convenciment que, al llarg del darrer any i davant les següents dosis, ha mantingut «ferm», i fins i tot «ha anat a més, veient com ha anat tot després».
Aquell primer dia de la campanya es van vacunar poc més de 200 persones entre residents i professionals del Cedre i Clara Rabassa, i també alguns sanitaris del SAAS. Una xifra lluny de les prop de 2.000 que ara es punxen cada dia a la plaça de braus d’Andorra la Vella. Aleshores, el director general del SAAS, Josep Maria Piqué, va valorar l’acció com un «moment històric», assegurant que gràcies a l’administració dels fàrmacs contra la covid «iniciem el tall de la cadena de contagis». Una situació que finalment s’ha vist realitzada, ja que tal com va apuntar Heras, «sort n’hem tingut de les vacunes, ja que gràcies a elles, les hospitalitzacions, els ingressos a l’UCI i la mortalitat s’han reduït dràsticament». Una opinió similar a la manifestada ahir mateix per Benazet, que va posar en relleu que «la gran sort que hem tingut és que, després d’un any de la pandèmia, va arribar un element molt fort per combatre-la», en referència justament a la vacuna.
Però, més enllà de les millores des del punt de vista de la salut, aquesta vacunació progressiva ha permès als residents dels centres sociosanitaris «recuperar una certa normalitat». «Amb aquest context, han pogut reprendre les seves activitats, les rutines, les visites… En definitiva, poden fer coses que són importants per ells», va incidir Heras.
Mirant al futur, la cap del Servei d’Envelliment i Salut veu difícil fer previsions sobre el camí que prendrà la pandèmia. Tot i això, va reconèixer ser una «persona positiva», i es va mostrar esperançada que davant l’òmicron, «que és molt ràpida i es fa difícil que una altra variant la pugui desplaçar fàcilment», el coronavirus pugui avançar a un estadi endèmic. «A mi personalment m’agradaria que es donés aquest canvi, i que la gent que es contagiï passi la malaltia d’una forma asimptomàtica o lleu», va puntualitzar la doctora, afegint que «se’m fa difícil de preveure res després dels dos anys que hem viscut». Sigui com sigui, va remarcar que «animo a les persones que encara no s’hagin vacunat que ho facin, perquè obtindran beneficis individuals i també col·lectius».
