La recusació del magistrat Josep Maria Pijuan podria comportar la renovació de la totalitat del tribunal que ha de jutjar la causa, un fet que es podria fer impossible si es té en compte que dels altres tres magistrats que queden del Tribunal de Corts, només un no ha tingut contacte amb aquest procediment.
Les defenses dels acusats consideren que si Pijuan ha de quedar fora, també caldria canviar els altres dos magistrats que formaven la sala: Enric Anglada i Concepció Barón. Les fonts jurídiques consultades van apuntar que el magistrat que substitueixi Pijuan haurà d’escoltar i pronunciar-se sobre les qüestions prèvies ja tractades. Cal tenir present que moltes d’elles es va decidir que es resoldrien en sentència, de manera que des de les defenses es creu que sense coneixement previ de les qüestions plantejades no pot pronunciar-se.
Aquest procés, segons les fonts, s’ha de dur a terme amb la totalitat dels membres de la sala, però assenyalen que Anglada i Barón ja s’han pronunciat un cop i per tant, s’obre el dubte de si poden tornar a decidir o no. Les fonts consultades consideren que no poden i per tant, des del seu punt de vista, s’ha de renovar la totalitat de la sala.
Composició
Al Tribunal de Corts, a banda dels citats, només hi ha tres magistrats més: Jacques Richiardi, Anna Estragués i Canòlich Mingorance. Les dues últimes, però ja han estat vinculades al procés judicial de la causa, de manera que l’únic magistrat que podria substituir Pijuan seria Richiardi.
Davant d’aquesta casuística, es planteja la possibilitat que pugui quedar paralitzada la represa del judici, perquè no hi hauria efectius suficients per formar sala i tribunal per poder jutjar la causa general. Un judici que, de fet, ja està aturat des del mes de setembre. Si finalment es decidís mantenir Anglada i Barón com a membres del tribunal, les fonts consultades han apuntat que el més probable és que les defenses acabin recusant els dos magistrats, fet que allargaria una altra vegada la represa del judici.
Sentència TC
Tot i aquest plantejament, cal tenir present que en una sentència recent del Tribunal Constitucional es desestimava la recusació plantejada contra aquests magistrats. La resolució assenyala que de les anàlisis i del raonament de la sala penal del TS es desprèn que va fer «una conciliació motivada que no vulnera de manera excessiva els drets a un procés degut i a un tribunal imparcial». Tot i admetre doncs, certa vulneració de drets, decideix desestimar el recurs.
D’altra banda, el TC també va desestimar la recusació d’una magistrada del TS.
