Andorra serà examinada aquest 2025 en el marc del quart cicle de l’Avaluació Periòdica Universal (EPU), un mecanisme de Nacions Unides que revisa cada set anys el compliment dels drets humans als estats membres.
“La revisió de l’EPU és una oportunitat clau perquè altres països coneguin la realitat dels drets humans a Andorra”, ha explicat la vicepresidenta de Diversand, Isabella Vargas. Aquest procediment inclou l’anàlisi de l’informe estatal oficial i dels informes alternatius que pot presentar la societat civil.
Imatge d’una de les publicacions a xarxes de Stop Violències sobre l’informe que han enllestit. | Diversand
Andorra ja ha lliurat la seva documentació institucional, però el país també serà valorat a partir dels informes paral·lels d’organitzacions nacionals. La fase decisiva tindrà lloc al novembre, durant la sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU, precedida per unes sessions prèvies a Ginebra aquest agost.
“Fins on sabem, només nosaltres —Stop Violències i Diversand— hem presentat un informe des de la societat civil andorrana”, ha precisat Vargas. El document, elaborat amb el suport de les organitzacions internacionals The Advocates for Human Rights i Women’s Link Worldwide, se centra en qüestions com la violència de gènere, els drets sexuals i reproductius i la situació de les persones LGTBIQ+.
Sobre aquesta col·laboració, Vargas ha destacat: “Hem trobat una confluència clara amb Stop Violències, especialment en la defensa de l’autonomia corporal. El treball conjunt reforça les nostres propostes i visibilitza millor les vulneracions que denunciem”.
L’informe demana que Andorra derogui l’article 108 del Codi Penal, que penalitza l’avortament, i aplicar les recomanacions del comitè CEDAW. També inclou propostes per protegir les dones de la violència obstètrica, crear tribunals especialitzats en violència de gènere, i garantir l’accés a serveis mèdics, reproductius i legals sense discriminació.
Pel que fa al col·lectiu LGTBIQ+, s’insta a aprovar reglaments per assegurar l’accés a tractaments d’afirmació de gènere, protegir les persones trans, i eliminar qualsevol discriminació legal o institucional. “No hi ha cap reglament que reguli l’accés als tractaments per a la disfòria de gènere”, ha denunciat Vargas.
L’informe també dedica un apartat a la protecció de les defensores dels drets humans, reclamant mesures legislatives, de reconeixement i reparació en casos com els de Vanessa Mendoza Cortés, Elisa Muxella i Reshma Punjabi. “És imprescindible garantir que denunciar vulneracions no comporti represàlies ni estigmatització”, ha conclòs la presidenta de Diversand.
