Semblava que no s’hagués d’avançar mai en aquest sentit però a la fi, poc a poc i tot guardant una relació molt estreta amb l’empenta protagonitzada pels diferents col·lectius i associacions que vetllen pels drets de les persones Lesbianes, Gais, Transexuals, Bisexuals i Intersexuals (LGTBI) del Principat, es va assolint la molt desitjada –i d’altra banda endarrerida– normalització d’aquesta condició. L’associació LGTBI Som com Som segueix en la lluita per combatre l’estigma. Ahir, va donar un important primer pas en aquest sentit tot reunit-se amb la junta directiva del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), per pactar una sèrie de revisions.
El president de Som com Som, Carles Perea, va celebrar l’acollida i predisposició demostrada per part de la direcció general del SAAS de cara a progressar versa a la unificació i homogeneïtzació de les actuacions de les diferents branques dels serveis sanitaris que s’ocupen de tractar casos d’homosexualitat, disfòria, transsexualitat i intersexualitat, objecte de la primera trobada entre ambdues parts.
La reunió inicial donada entre representants de Som com Som amb el director general del SAAS, Lluís Burgués, i la directora d’infermeria del Centre Hospitalari, Carme Curcó, és el preludi per a la definició uniformada de les actuacions que el servei ofereix en els casos abans esmentats, entre d’altres. Després de la presentació, per part del col·lectiu de LGTBI, de diferents alternatives i propostes de millora per a «definir unes actuacions úniques per a donar una resposta eficaç, resolutiva i concreta a les famílies o a les persones que directament hi estan vinculades», i de la posada en comú de diversos aspectes a esmenar, la direcció del SAAS es va comprometre a redactar una pauta única en què s’incloguin els acords fixats.
La propera reunió entre ambdós actors tindrà lloc d’aquí dos mesos, interval sol·licitat pels representants sanitaris per tal de traslladar i procedir a avaluar les peticions i proposicions discutides ahir amb els nombrosos departaments involucrats en l’assistència dels casos. Carles Perea va reconèixer que, pel «caràcter multidisciplinar» i transversal del servei «serà complicat» que els professionals dels diferents àmbits arribin a pactar un codi amb agilitat. Tal com va esclarir Perea, cal tenir en compte la varietat d’especialistes que poden arribar a participar en un sol cas. Un exemple és el de la disfòria, en què poden ser necessaris des de tractaments d’endicronologia fins a pediàtrics.
Tanmateix, el president de Som com Som va mostrar-se optimista: «la direcció del SAAS s’ha mostrat molt predisposada» a atendre la petició de revisió d’aquells casos assistencials que en ser «esporàdics i puntuals» no s’inclouen en la cartera de serveis i són, actualment, «gestionats sota els criteris de la visió del professional pertinent, ja sigui públic o privat». El SAAS advocarà per a l’homogeneïtzació d’aquests criteris i en presentarà un document, de manera previsible, el proper mes de novembre.
Perea va ressaltar la importància de «redefinir i replantejar» actuacions a l’hora de fer un primer diagnòstic, intervenció o qualsevol altra acció de seguiment.
Seguiment humanitzat/ Ara per ara, quan a un infant o jove se li detecta precoçment un comportament homosexual en l’etapa de l’adolescència, és el servei de salut mental el que s’encarrega de gestionar-lo. Des de Som com Som es crida a la necessitat de trencar amb aquest «estigma», en excepció, «naturalment», d’aquells casos en què es detectin «patologies com la depressió, tendències suïcides o el patiment de rebuig» per part de l’afectat. Fora d’aquests casos en què no és necessari un seguiment mèdic, Som Com Som va proposar com a alternativa redirigir els adolescents i els seus familiars a consultes joves o fins i tot sessions que es crearien específicament per a oferir «un acompanyament molt més humà» a la persona i el seu entorn. L’homosexualitat no és res que s’hagi de tractar, menys des de salut mental.
Perea va mostrar-se satisfet pel fet que s’hagin escoltat aquesta i altres propostes i demandes i «celebrem que a la fi s’estigui vetllant per trencar contra l’estigma i advocar per la normalització».
