Els episodis d’allaus registrats els darrers dies al Principat han tornat a posar el focus sobre els riscos de la muntanya a l’hivern. A inicis de gener, l’esportista catalana Ares Masip va explicar a les xarxes socials com una allau la va arrossegar, tot i que en va sortir il·lesa. Més recentment, un treballador de l’estació d’Ordino-Arcalís va morir dies després de ser traslladat a l’hospital a conseqüència d’una allau al mateix domini esquiable on exercia la seva feina. Un balanç que s’emmarca en una temporada especialment greu als Pirineus, on ja s’ha assolit la xifra més alta de víctimes de la darrera dècada.
Segons explica la investigadora de Andorra Recerca i Innovació (AR+I), geòloga, nivòloga i membre de la comissió d’accidents de l’Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus (ACNA), Aina Margalef, aquesta temporada “hi ha hagut sis víctimes mortals en el Pirineu”. Es tracta del registre més elevat dels últims deu anys, ja que “l’última vegada que se’n va registrar més va ser la temporada passada amb cinc morts”.
“Aquest any hem registrat el voltant d’uns trenta accidents de persones que han estat arrossegades per una allau. És una barbaritat” – Aina Margalef
Més enllà de les defuncions, Margalef alerta d’un nombre molt alt d’incidents. Des de l’ACNA, afirma, s’han comptabilitzat una trentena d’accidents relacionats amb allaus només a l’inici d’aquesta temporada. “Aquest any hem registrat el voltant d’uns trenta accidents de persones que han estat arrossegades per una allau”, assenyala, abans d’afegir amb contundència: “És una barbaritat”.
Davant aquest escenari, els especialistes insisteixen en la importància de la formació per a totes aquelles persones que practiquen activitats fora de les pistes. “El missatge que estem intentant transmetre és que per sortir a la muntanya has de saber interpretar el butlletí d’allaus i el terreny, cal tenir coneixements de nivologia i conèixer els indicis d’inestabilitat del terreny, i tot això només es pot saber si s’està format”, remarca Margalef. Uns coneixements que considera imprescindibles per evitar situacions de risc quan es fa esquí fora dels dominis esquiables.
En la mateixa línia s’expressa el guia de muntanya de l’empresa Torb, Julià Joseph Porta, que defensa la necessitat d’una major conscienciació. “S’hauria de fer més conscienciació a la muntanya, no només s’ha de mirar el nombre que indica el perill d’allaus, sinó que s’ha de saber interpretar el butlletí”, afirma. Segons explica, “en el Pirineu les condicions de neu són molt irregulars, el butlletí pot marcar un nivell de risc baix, però no exclou que puguis entrar en zones concretes com bagaes o canals on et pots trobar molta neu i no ets conscient que t’estàs posant en risc”. Per això, insisteix que és clau “llegir el butlletí complet, no només el número de risc”.
“El missatge que estem intentant transmetre és que per sortir a la muntanya has de saber interpretar el butlletí d’allaus i el terreny” – Aina Margalef
A banda del coneixement tècnic, els experts coincideixen que el material de seguretat és imprescindible. “Sempre que s’esquia fora pista s’ha de fer amb material de seguretat”, subratlla Margalef. En aquest sentit, recorda que cal anar acompanyat i portar detector de víctimes d’allau (ARVA o DVA), pala i sonda, tres elements essencials per localitzar i desenterrar una persona en cas d’accident. Les estadístiques indiquen que els primers 15 minuts després de quedar colgat són determinants, ja que a partir d’aquest llindar les possibilitats de supervivència disminueixen dràsticament.
Finalment, els professionals alerten d’un fenomen creixent vinculat a les xarxes socials. “A través de les xarxes socials veiem gent esquiant neu pols i això apropa i normalitza la pràctica d’aquests esports”, assenyala Joseph, que adverteix que “creiem que està a l’abast de tothom, però no és tan senzill perquè es requereix d’una formació”. En aquest sentit, conclou: “La gent no sap el risc que està assumint”.
