El president de l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca), Josep Saravia, ha qüestionat, en declaracions a El Periòdic, que les darreres dades sobre la incidència del càncer publicades per Govern permetin conèixer la realitat de la malaltia al Principat. Així, i coincidint amb el Dia Mundial del Càncer de Mama, el representant de l’entitat ha insistit que «nosaltres no demanem només dades hospitalàries, sinó que demanem dades poblacionals. La diferència és que unes són casos hospitalaris i les altres són dades de gent que no es tracta aquí al país, però que són del país, i que per a nosaltres són tan importants com la resta».
«El que estan publicant són casos reals. Que ens serveixen per treballar? Doncs sí, perquè podem saber que, si ens han donat 64 casos, l’estadística poblacional que nosaltres hem calculat està en 70. Doncs més o menys estem al mateix nivell, però sempre estem parlant teòricament, no són dades reals», ha continuat Saravia, qui calcula que Andorra podria registrar al voltant de 600 nous casos de càncer anuals, dels quals uns 70 serien de mama. Tanmateix, el president ha remarcat que es tracta de projeccions i no d’un recompte real: «El que fem és agafar els estudis que fan a Espanya i a França, aplicar-hi una ràtio poblacional i traslladar-la aquí a Andorra. N’han sortit 64, però no s’ha acabat l’any i evidentment encara hi pot haver un increment».
En aquest sentit, Saravia també ha lamentat que «no tenim cap estadística per controlar la situació. Necessitem saber la realitat del país, perquè, si no la sabem, ens trobem que cadascú pot defensar una realitat diferent i no hi ha cap dada que ens permeti confirmar-la». A més, també ha criticat l’antiguitat de les darreres estadístiques poblacionals que, segons afirma, s’havien posat a disposició de l’entitat. Per il·lustrar aquesta situació, ha fet referència als canvis que considera que s’han produït en la incidència del càncer de pulmó entre les dones: «Per exemple, les estadístiques que vam veure en el seu moment eren tan antigues que el càncer de pulmó entre les dones gairebé hi apareixia amb un 0%», ha remarcat.
El cribratge i la detecció precoç
En relació amb la detecció del càncer de mama, dels 64 casos registrats durant els primers nou mesos de l’any, només vuit s’han identificat mitjançant el programa de cribratge poblacional. Tot i aquestes xifres, Saravia ha defensat la importància de potenciar aquesta eina i ha insistit que identificar la malaltia en les primeres fases facilita les possibilitats de tractament. «El cribratge és una de les millors eines que té l’Estat i que té tota la població per poder detectar un càncer. Com més aviat es trobi o es detecti, millor. És l’única eina que tenim per poder diagnosticar-lo abans que sigui visible, abans que faci mal. I un càncer agafat a temps és molt més fàcil de tractar que un que es trobi en una fase avançada», ha assegurat.
En aquest sentit, el Pla Oncològic Nacional preveu avançar dels 50 als 45 anys l’edat d’inici del cribratge del càncer de mama, una mesura que el president de l’entitat considera positiva, tot i que defensa que cal continuar adaptant els programes a les necessitats de la població: «Ara, per exemple, s’estan donant més casos de càncer fins als 40 anys que abans no es donaven. Tot això ve provocat per un canvi d’hàbits d’alimentació, amb la qual cosa es produeixen situacions com que entre els 30 i els 40 anys hi hagi molts més casos. Potser no s’haurien de modificar els cribratges, però sí que s’hauria d’afegir alguna fórmula perquè les dones que encara no tenen l’edat per entrar al programa poguessin tenir algun tipus de control».
El tabú de la malaltia i el suport als pacients
Tanmateix, i més enllà de les estadístiques i de la detecció precoç, Saravia també ha posat el focus en les dificultats que continuen trobant algunes persones per parlar obertament del diagnòstic. L’associació calcula que atén, com a màxim, aproximadament el 30% de les dones diagnosticades de càncer de mama al Principat, una proporció que Saravia relaciona tant amb el desconeixement de l’entitat com amb el tabú que encara envolta la malaltia. «És veritat que a poc a poc la gent se’n va assabentant i vol venir més a l’associació, però encara costa que vinguin. Primer, perquè no els agrada fer públic que tenen una malaltia com el càncer. Encara avui dia, la paraula càncer és una paraula tabú, provoca rebuig i fa que la gent no vulgui compartir-ho. Per tant, no tothom ve a l’associació», ha exposat.
«Quan a una persona li acaben de detectar un càncer, passa per un període en què està una mica desorientada. Té ganes de superar-ho, però en aquell moment li preocupa molt la seva situació. Quan venen a l’associació, el primer problema que tenen és saber on són i com estan. Nosaltres intentem ajudar-los a entendre la seva situació, escoltar tot el que tenen a dir i aconsellar-los dins de les possibilitats que hi ha», ha afegit Saravia, qui ha destacat la importància de «socialitzar la malaltia» perquè els pacients puguin compartir les seves preocupacions amb altres persones que es troben en situacions similars. «Entenem que la gent necessita expressar el que sent i que moltes vegades no ho pot fer a casa, i nosaltres estem al seu costat. La idea és escoltar-los i posar-los en contacte amb més gent que pateix la mateixa malaltia», ha conclòs.
