«És un viatge que s’ha de fer amb el cor, no per aparentar», expressa la presidenta de l’Associació d’Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí (Adsapd), Lluïsa Hurtado, en relació al projecte solidari Creuem Fronteres, que emergeix com a resposta a la suspensió, per problemes burocràtics, dels programes Vacances en pau. «El fet que els nens no puguin venir a Andorra ens ha fet valorar l’opció de baixar nosaltres» comenta Hurtado sobre la iniciativa d’organitzar caravanes solidàries per als camps de refugiats del Sàhara.
Així doncs, el passat mes d’abril una expedició de 15 persones, liderada per Hurtado, va partir d’Andorra a la 1.00 de la matinada cap a Alacant, on van arribar nou hores més tard. Allà van agafar un ferri en direcció a Orà (Algèria) on també hi van pujar els sis vehicles que els acompanyaven durant el trajecte, donats per empreses i fundacions privades andorranes.
«La gent ha de ser molt conscient d’on es va. M’he trobat gent jove que es pensa que va de viatge. No es fa un viatge de plaer ni tens les condicions per poder triar què es menja cada dia», descriu Hurtado. Un cop als camps de refugiats del Sàhara, el grup va retrobar-se amb les algunes de les famílies que en el passat havien vingut a Andorra per repartir-los material escolar, menjar o roba, que prèviament havien recopilat a Andorra. «Vam aprovar en Junta fer el projecte a l’octubre i al març ja ho teníem tot», declara.
«Tenim un país molt solidari per la seva gent. I aquest és un projecte en el qual estem fent país amb la gent del país», reconeix Hurtado que, no obstant, troba a faltar el suport de l’Executiu. «Ningú m’ha dit res i ells ho saben el que estem fent», diu Hurtado, qui lamenta que «no tinc cap tipus de relació amb el Govern». Amb tot, sí matisa que treballadors de l’Administració, a títol particular, li han donat un cop de mà quan ho ha necessitat.
«La caravana ha sigut una prova i com que ha anat tant be ho repetirem. No ho farem cada any, sinó segons les aportacions que tinguem», afirma Hurtado, que ja pensa en la propera edició, tot i que és conscient de les dificultats per reunir tot el material. El que sí te clar és que hauria de ser «a l’abril o a l’octubre» tenint en compte les altes temperatures a les quals estan exposats durant els mesos d’estiu.
Com a colofó, durant els disset dies que va durar el projecte, un reporter es va encarregar d’enregistrar tot un seguit d’imatges que es podran veure en el documental que s’estrenarà el dissabte 19 d’octubre, a les 12.00 del migdia, als cinemes de l’Illa Carlemany.
