L’estat que presenten les voravies del Pas de la Casa, molt degradades en alguns punts, ha fet que veïns i empresaris hagin aixecat la veu i denunciat la situació a través de les xarxes socials. La indignació augmenta, però, quan alguns propietaris d’apartaments turístics es veuen obligats a fer grans inversions per adaptar els pisos a la nova normativa, que els obliga a disposar d’apartaments adaptats per a minusvàlids, i s’adonen que els possibles clients potser no hi podran arribar perquè ni les voravies ni els accessos als blocs de pisos estan adaptats.
Lydia Martínez, que té una empresa de lloguer d’apartaments turístics, assegura que les queixes per la deixadesa al poble no són només seves, «fins i tot els turistes es queixen perquè les voreres estan aixecades i plenes de forats». Així, assegura que «estic constantment batallant amb el comú perquè ho arreglin, però ens diuen que és cada propietari qui ha d’assumir l’arranjament». Una situació que considera «impossible de materialitzar», ja que exposa que hi ha alguns trams de voravia on no hi ha propietari a qui anar a buscar, per la qual cosa reclama que «el comú faci la seva feina, arregli les voreres, adapti els passos de vianants i posi fanals. I després que cobri a qui correspongui».
Apartaments
Martínez retreu, a més, que «a mi m’obliguen a adaptar els apartaments, que ja em sembla bé, però ells no fan res. Primer s’haurien d’arreglar les voravies». Davant d’aquesta situació ha plantejat la seva queixa tant al Ministeri de Turisme com al d’Ordenament Territorial, els quals li han manifestat que no poden actuar perquè el manteniment dels carrers i places és competència comunal.
D’altra banda, remarca, molts dels blocs d’apartaments del Pas de la Casa són molt antics i no disposen d’ascensor. «Tenen entrades que són estretes on no passa una cadira de rodes, no hi ha ascensor ni espai per fer-lo. Què he de fer, adaptar apartaments per tenir-los tancats perquè no hi podrà venir ningú?», es pregunta. Martínez assegura que aquesta reflexió la va traslladar a les inspectores del ministeri que van visitar els seus apartaments per informar-la dels canvis que hauria de fer, «però em van dir que no era el seu problema i que si no tenia els tres apartaments adaptats que em toquen no acceptarien la meva sol·licitud». De la mateixa manera, assumeixen que no es poden tirar els edificis a terra i fer-los de nou. «Si Govern va permetre que fossin així, nosaltres no en tenim la culpa», afirma.
Una altra de les dificultats a què han de fer front són els terminis. «El dia 1 de març hem de tenir totes les obres acabades, però nosaltres tenim els apartaments llogats. I no podem gastar 200.000 o 300.000 euros per fer reformes en tres mesos. Ja estem d’acord a fer les obres, però amb uns terminis raonables i amb el compromís que ells també arreglin les voreres».
A l’espera
De moment, explica, no han començat les obres i estan en un punt mort. «Volem veure què passa. Què farà el Govern, no acceptar cap de les sol·licituds de tots els que estem en aquesta situació?», es pregunta, i reitera la queixa que «a nosaltres ens poden tancar el negoci per no adaptar-nos, però ells no adapten res».
Martínez admet que la situació ha esdevingut un estira-i-arronsa entre els empresaris dels apartaments turístics, els ministeris i el Comú d’Encamp «i no arribem a cap acord». «Estem desesperats», assegura, ja que veuen perillar, fins i tot, el futur del seu negoci.
