A les caixes dels supermercats, les bosses de la compra són cada vegada més lleugeres i el tiquet, més llarg. El preu de la fruita, la verdura, la carn o el peix ha pujat a un ritme que molts pressupostos familiars no poden seguir. Mentrestant, les opcions ultraprocessades resisteixen millor la inflació i acaben guanyant terreny als aliments frescos. Aquesta diferència empeny part de la població cap a opcions menys saludables i preocupa als professionals de la nutrició i la dietètica, els quals alerten d’un impacte creixent sobre la salut pública.
“Quan pugen els aliments, els que més s’encareixen són els que considerem sans. És una mala notícia per a qui vol cuidar-se, perquè li estem dient que ha de gastar més per aconseguir una alimentació saludable”, explica el dietista-nutricionista conegut com a doctor Àlex Yánez, qui afirma que els ultraprocessats, en ser de pitjor qualitat, tenen més marge comercial i acostumen a pujar menys de preu. “Si una persona pot triar entre un plat casolà amb tres aliments o un plat preparat que li costa la meitat, sovint escollirà la segona opció, tot i ser menys nutritiva”, afirma. Una tendència que, segons apuntala, es reflecteix en “l’augment del sobrepès, l’obesitat i les patologies cardiovasculars tant a Andorra com a Espanya”.
Per a Yánez, la mala alimentació és un factor determinant de salut. “Està relacionada amb la hipertensió, el colesterol alt, les dislipèmies i moltes malalties autoimmunes”, diu. En aquest sentit, l’expert recorda que l’epigenètica —els factors ambientals que modifiquen l’expressió dels gens— està implicada en més del 80% de certs càncers i que més del 90% depèn de l’estil de vida. “Qualsevol patologia pot millorar amb una bona alimentació o empitjorar amb una de dolenta”, emfatitzant que una mala alimentació pot arribar a augmentar el risc de càncer, així com de malalties cardiovasculars i autoinmunes.
En una línia semblant a la de Yánez s’expressa la dietista-nutricionista Alice Dénoyers, qui coincideix a afirmar que els productes bàsics saludables són els que més han pujat. “La carn, el peix i fins i tot el marisc han esdevingut inaccessibles per a moltes llars. Els ous són dels pocs aliments rics en proteïna que mantenen un preu raonable”, assenyala, reiterant que “moltes famílies redueixen la compra d’aquests aliments i la substitueixen per ultraprocessats, que són molt més accessibles”. Dénoyers també inclou la fruita i la verdura entre els aliments més afectats, i alerta que la seva absència en la dieta pot derivar en “carències de vitamines i minerals i afavorir l’aparició de malalties cròniques”.
Tots dos experts defensen que és possible mantenir una dieta equilibrada amb un pressupost ajustat si es planifica bé. Yánez recomana llegums, arròs, pasta integral o blat de moro, compra a l’engròs, congelació i ús de productes de temporada: “Amb un paquet d’un quilo de llegums tens proteïna econòmica i de qualitat. Si combines amb arròs, verdures i una mica de carn comprada al quilo, pots preparar plats complets per a diversos dies”. Dénoyers aposta per un punt intermedi: “M’estimo més que la gent mantingui aliments frescos encara que no siguin ecològics, abans que recórrer a menjar ràpid processat. Si cal, millor reduir quantitat que substituir-los per productes ultraprocessats”.
Dénoyers denuncia també la persistència de mites alimentaris que, malgrat estar desmentits per l’evidència científica, continuen arrelats a moltes llars. “Encara hi ha qui creu que un esmorzar de cereals amb llet i suc de fruita és saludable, però això ja ha passat a la història”, afirma. Entre altres creences que persisteixen, cita la idea que “menjar sa és molt més car” o que “qualsevol producte etiquetat com ‘light’ o ‘sense sucre’ és saludable”, així com la creença que cal eliminar completament determinats grups d’aliments per aprimar-se. Segons explica, moltes d’aquestes idees provenen de teories nutricionals antigues o de continguts que circulen sense control a internet i xarxes socials.
En la mateixa línia, Yánez apunta que un dels mites més estesos és pensar que menjar de forma saludable requereix productes exòtics o ecològics d’alt cost. “Un plat de llegums, arròs i verdures de temporada és econòmic i molt complet; però encara hi ha qui ho associa a una alimentació pobra o poc variada”, assenyala. També alerta sobre la tendència a demonitzar determinats nutrients, com els greixos saludables, mentre es tolera un alt consum de productes processats baixos en greix però carregats de sucres i additius. Per als dos professionals, combatre aquests mites és essencial per evitar que condicionin les eleccions alimentàries, motiu pel qual des del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes es treballa per fer arribar informació actualitzada, clara i contrastada a tota la població.
Així doncs, la inflació alimentària no és només un indicador econòmic, sinó un factor de risc sanitari que, si no es frena, pot agreujar durant anys les xifres de sobrepès, obesitat i malalties associades. Ambdós experts coincideixen en què que la resposta passa per educar en alimentació des de la infància, combatre la desinformació i garantir que tothom tingui accés a aliments frescos i nutritius, reclamant així més implicació institucional, campanyes sostingudes i polítiques que posin la salut al centre de les decisions econòmiques. “Menjar sa no hauria de ser un luxe”, resumeix Yánez. I, per als dietistes-nutricionistes, aconseguir-ho és més que una qüestió de dieta: és una inversió directa en la salut i en el futur del país.
