Projecte Vida ha constatat un increment significatiu de casos relacionats amb inversions digitals i criptomonedes, especialment entre homes joves. L’entitat ha atès durant el 2025 un total de 14 persones amb problemàtiques vinculades a aquest àmbit, una xifra que contrasta amb els cinc casos registrats el 2024. “El 90% o el 95% d’aquests 14 casos eren problemes amb inversions digitals i criptomonedes”, explica la secretària executiva de l’associació, Eva Tenorio, en declaracions a EL PERIÒDIC.
Les paraules de Tenorio arriben després que el ministre de Finances, Ramon Lladós, posés el focus en la manca d’educació financera al sistema educatiu com un dels factors que poden explicar l’augment de situacions vinculades a estafes i inversions d’alt risc. En aquest sentit, Tenorio valora positivament aquest plantejament, però adverteix que el fenomen és més complex. “Que es posi el focus en l’educació financera és molt positiu. Tot el que sigui ajudar els col·lectius més vulnerables és necessari, però no és només una qüestió financera”, subratlla.
“Que es posi el focus en l’educació financera és molt positiu. Tot el que sigui ajudar els col·lectius més vulnerables és necessari, però no és només una qüestió financera” – Eva Tenorio
Més enllà de la formació econòmica, la secretària executiva de Projecte Vida defensa una mirada més àmplia que inclogui educació emocional i pensament crític. “Hem de parlar d’educació emocional, d’impulsivitat, de pressió social i d’entorn digital. No és només un problema de diners. Darrere hi ha molt patiment i moltes variables personals”, assenyala.
També alerta de la influència de les xarxes socials i dels anomenats ‘gurus’ financers. “Moltes vegades el que venen és fum. Si guanyessin tants diners invertint, no estarien venent cursos”, apunta, tot reclamant més xerrades a escoles i famílies per explicar els factors de risc i fomentar la capacitat d’aturar-se i analitzar abans d’invertir.
“Hem de parlar d’educació emocional, d’impulsivitat, de pressió social i d’entorn digital. No és només un problema de diners. Darrere hi ha molt patiment i moltes variables personals” – Eva Tenorio
Segons l’entitat, el perfil detectat és molt concret: “Totes les persones que han vingut eren homes d’entre 25 i 35 anys. No hem tingut cap dona amb aquest problema”. En molts casos, afegeix, les pèrdues econòmiques són elevades, arribant als 20.000 o 30.000 euros.
En aquest context, Tenorio apunta que aquestes conductes comparteixen patrons amb el joc patològic, tot i que encara no hi ha consens científic per parlar formalment d’una addicció a les criptomonedes. “Encara no estan recollides als manuals com a addicció, però actuen exactament igual que el joc. Intenten recuperar els diners perduts i tornen a invertir, i evidentment tornen a perdre. És un peix que es mossega la cua”, afirma.
“Els anomentats ‘gurus’ financers, moltes vegades el que venen és fum. Si guanyessin tants diners invertint, no estarien venent cursos”- Eva Tenorio
En aquesta línia, Tenorio fa referència a diferents estudis que alerten que l’operativa amb criptomonedes comparteix característiques amb el joc d’atzar, com la volatilitat, la reinversió immediata, la rapidesa de les operacions o l’ús d’efectiu electrònic. “Es detecten patrons molt similars al trastorn per joc: tolerància, necessitat d’operar amb més diners, obsessió pel mercat, problemes de son… S’assembla molt a una addicció”, remarca.
Amb tot, Projecte Vida ja ha traslladat les dades a l’Executiu i preveu mantenir una reunió amb el Ministeri de Salut durant el mes de març per exposar la tendència detectada i estudiar possibles mesures. “Ja hem enviat l’informe amb totes les dades i explicarem el que hem trobat. Si altres països ja estan alertant d’aquestes conductes, nosaltres hem d’intentar avançar-nos”, conclou Tenorio.
