Segur que més d’una vegada han collit i degustat alguns dels fruits saborosos, que diria Josep Carner, que creixen de manera silvestre als boscos, per exemple, al coll d’Ordino. Un d’aquests fruits és del grup dels denominats fruits vermells: els nabius. Tot i que no creixen a mans plenes, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA) ha vist l’oportunitat de diversificar el sector i oferir un producte innovador i de qualitat, sense arribar a preus elitistes. El departament d’Agricultura subvenciona amb 150.000 euros una prova pilot de quatre anys per testar diverses varietats de nabius en diferents terrenys.
Però, per què nabius? «Perquè és un fruit que a nivell global està tenint molta acceptació», argumenta la coordinadora del projecte, l’enginyera tècnica agrícola Marisa Luna. «Els països del nord d’Europa i d’Amèrica sí que el consumeixen tradicionalment, però hi ha hagut un boom perquè és un dels fruits més antioxidants que existeixen, amb unes característiques nutritives molt interessants, en relació a les vitamines, els minerals i els antioxidants que comentava i, per tant, en el sector de consumidors que es preocupa per la salut està tenint molta acceptació i està pujant molt el consum. A més, és un producte meravellós, molt bo en pastisseria, en sucs, en restauració, per consumir en fresc, per fer melmelades, begudes…», afegeix. De raons, per tant, n’hi ha, i moltes, per llençar-se a testar el desenvolupament del producte. «La idea és un producte que podem treballar en fresc però que també té d’altres sortides», puntualitza.
Amb tot, Luna adverteix que la prova amb els nabius no és una solució global per al sector de l’agricultura sinó que «és una possibilitat de diversificar i enriquir algunes de les explotacions». Des de l’APRA es va enviar una carta a tots els socis de l’entitat, uns 460, per informar-los del projecte i saber quants hi estaven interessats. Finalment, es van valorar les característiques de les parcel·les que proposaven els pagesos –accés a l’aigua, electricitat, i un PH àcid de fins al 7, d’una escala d’entre un i 14– se’n van escollir tres. Els terrenys, d’uns 500 metres quadrats cadascun, estan a les Bons i a Sant Julià de Lòria (un a Aixirivall i un a prop de Naturlandia).
La selecció de les parcel·les es va fer amb la col·laboració dels tècnics de Serida (Servicio regional de investigación y desarrollo agroalimentario), d’Astúries, «els especialistes que ens guien en aquesta prova».
El nabiu és un fruit complex, que requereix d’un manteniment acurat: un reg localitzat, fertilització, un terreny àcid, moltes hores de fred… A més, els terrenys es taparan per evitar que els cultius es malmetin amb les pedregades o que els ocells se’ls mengin. Els plançons es plantaran a mitjans d’octubre.
Els nabius silvestres no es poden explotar comercialment perquè els que proliferen al país ho fan en arbusts que no s’eleven més de 30 centímetres del terra, mentre que la prova pilot de cultiu es farà amb varietats que tenen un origen americà. Segons la varietat, la planta del nabiu pot anar dels 20-30 centímetres als set metres d’alçada, i poden viure fins a 50 anys, i aquí es provaran plantes al voltant del metre o 1,20 metres. «També es valora la qualitat del fruit, que sigui més gros que els que trobem a la natura. També són més dolços», explica.
L’APRA testarà fins a cinc varietats de nabius per intentar cobrir el màxim d’època productiva possible, ja que es desconeix quina serà la resposta del fruit. A més, a cada parcel·la es faran dos assajos: la planta a terra, que necessita dos anys per iniciar la producció, i en contenidor, que en un any ja donaran fruits. Amb tot, la planta del nabiu no madura fins als set anys, i la prova pilot està subvencionada per a quatre. «Intentarem aconseguir una pròrroga de dos anys més», avança Luna.
I què se’n farà de la producció de nabius? «El primer objectiu és vener-los en fresc. És un cultiu que té molta feina, perquè s’ha de recollir a mà i s’han d’anar fent passades, ja que s’ha de recollir al moment òptim perquè tinguin el nivell de sucres que interessa. Però després no hi ha transformació, ja es va al camp amb la safata amb què es venen. La nostra idea també és fer una prova comercial per vendre’ls», raona l’enginyera agrícola de l’APRA.
La boca ja se’ns fa aigua.
