La Unió Sindical d’Andorra (USdA) ha denunciat la “desigualtat estructural” existent al sistema laboral del sector privat i ha reclamat al Govern suport econòmic i recursos materials per poder exercir la tasca sindical. El sindicat assegura que, a diferència dels països veïns, a Andorra no disposa de cap tipus d’ajuda institucional. El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, ha afirmat que la situació actual és “com David contra Goliat”, amb una patronal estructurada i amb recursos davant d’uns sindicats “sense cap recurs ni cap mena”.
“És una frustració per a tots els treballadors i treballadores d’Andorra” – Gabriel Ubach
El sindicat assegura que la defensa dels drets laborals recau en pocs representants que han d’assumir aquesta tasca sense estructura ni finançament. “Això no ho podem fer sense recursos”, ha remarcat Ubach, qui ha qüestionat d’on han de sortir aquests diners: “D’una gent que no pot arribar a final de mes?”. En aquest sentit, ha posat en relleu que altres organitzacions sí que reben suport públic. “La Cambra de Comerç rep 600.000 euros cada any […] El sindicat, zero”, ha criticat.
D’aquesta manera, l’USdA reclama subvencions, ajudes i una legislació que faciliti la negociació col·lectiva i el desenvolupament sindical, així com espais físics per treballar. Ubach ha exemplificat aquesta mancança amb el cas de Barcelona: “Hi ha tot un edifici cedit per la Generalitat. Nosaltres què tenim? Una cadira?”.
La nul·litat del laude, punt d’inflexió
Per altra banda, el sindicat considera que la recent nul·litat del laude d’arbitratge ha estat “la gota que ha colmat el got”, tot denunciant la contradicció del sistema: “El Govern sempre dona suport al laude i després resulta que és anticonstitucional”. Segons ha explicat Ubach, aquesta situació obliga els treballadors a reiniciar processos judicials costosos mentre les empreses compten amb recursos i assessorament: “Tenen un batalló d’assessors […] Els treballadors han de tornar a començar”.
Des de la USdA es considera que això genera “frustració” i posa en evidència les dificultats reals per accedir a la justícia laboral. El sindicat també ha assenyalat la manca d’implantació real dels comitès d’empresa, tot i que la llei obliga a crear-los en empreses de més de 20 treballadors: “Han passat 10 anys i aquí ningú fa res”. Aquesta situació s’explica, segons Ubach, per la precarietat i la manca de recursos: assumir la representació laboral implica costos i responsabilitats que molts treballadors no poden assumir, ja que actualment, els comitès existents funcionen “sense dotació econòmica” i amb grans dificultats per afrontar litigis, limitant la capacitat d’acció.
