L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que actualment hi ha més de 1.000 milions de persones fumadores arreu del món. Segons les previsions de l’organisme, aquesta xifra es mantindrà pràcticament inalterada durant l’any 2025. Aquest escenari ha impulsat els responsables sanitaris a reforçar les polítiques de prevenció i cessació, alhora que estudien noves vies per minimitzar els efectes del tabaquisme.
Una de les opcions que ha guanyat protagonisme en els últims anys és la reducció del dany mitjançant productes amb nicotina que no impliquen combustió. Segons l’evidència científica, el fum derivat de la combustió del tabac és el principal responsable de les malalties associades al seu consum. Per aquest motiu, s’han incrementat els esforços per desenvolupar alternatives que eliminin aquest component nociu.
Diverses indústries, entre elles la del tabac, han destinat recursos a la recerca en aquest camp. Un exemple destacat és el cas de Philip Morris, que ha apostat per dispositius que escalfen el tabac en lloc de cremar-lo. Aquest tipus de productes, així com els vapejadors i les bosses de nicotina, redueixen de forma significativa l’exposició a substàncies tòxiques. Tot i això, no estan exempts de riscos, especialment per la presència de nicotina, un compost addictiu.
A Andorra, aquestes alternatives ja tenen presència al mercat, amb una oferta centrada principalment en vapejadors, sistemes de tabac escalfat i bosses de nicotina. L’interès per aquestes opcions s’ha vist reforçat per exemples internacionals com el de Suècia. En aquest país, la combinació de polítiques tradicionals i la promoció de productes sense fum com el snus o les bosses de nicotina ha contribuït a reduir la prevalença del tabaquisme fins al 4,5% entre la població adulta, molt per sota de la mitjana europea, que se situa en el 24%.
Les dades també indiquen que Suècia registra un 41% menys de casos de càncer de pulmó i una taxa de mortalitat per tabaquisme inferior a la d’altres països del continent, tot i mantenir nivells de consum de nicotina similars.
L’exemple suec i la consolidació d’alternatives amb millor perfil de risc han influït en la política de països com França. En lloc de prohibir les bosses de nicotina, el govern francès ha optat per regular-ne la comercialització, establint un límit màxim de 16,6 mg de nicotina per unitat i fixant requisits estrictes de qualitat i seguretat.
Aquest enfocament obre la porta a una nova etapa en les estratègies globals contra el tabaquisme, centrada no només en evitar el consum, sinó també en reduir els riscos associats per a aquells que no aconsegueixen deixar l’hàbit.
