La presidenta sortint del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, Lisa Cruz, ha fet balanç del seu mandat en declaracions a EL PERIÒDIC i ha anunciat que deixa el càrrec després d’una etapa que ha qualificat de “molt intensa” i “exigent”, però també “molt formativa”. “Ha estat una etapa molt intensa, probablement més del que imaginava al principi”, ha afirmat, tot assenyalant que el càrrec li ha permès comprendre millor “com funcionen realment les institucions” i “els límits de la participació”. En aquest sentit, ha subratllat la responsabilitat que comporta “parlar en nom d’altres joves” i ha assegurat que es queda amb el fet d’haver mantingut la veu del Fòrum present “en espais on potser abans no hi era tant”.
La decisió de deixar la presidència, segons ha explicat, no ha estat precipitada. “No ha estat una decisió ràpida. Hi he reflexionat molt”, ha remarcat. I és que, Cruz ha iniciat recentment un doctorat que requereix una dedicació important i ha de compaginar-lo amb la seva responsabilitat professional diària a l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA). “La presidència és un càrrec que demana molta energia i disponibilitat, i he volgut ser coherent amb aquest compromís”, ha exposat, afegint que els lideratges també han de saber identificar “quan és moment de fer un pas al costat”.
“Ha estat una etapa molt intensa, probablement més del que imaginava al principi […] La presidència és un càrrec que demana molta energia i disponibilitat” – Lisa Cruz
Entre els principals reptes del mandat, ha destacat l’equilibri entre la voluntat d’incidir i les eines reals disponibles. En un país petit, ha dit, “tot és molt proper, però també molt limitat en recursos”. Pel que fa als assoliments, ha posat en relleu la consolidació de la presència institucional del Fòrum i el fet d’haver situat amb més claredat qüestions com l’habitatge o la participació democràtica des d’una mirada generacional. Tanmateix, i qüestionada per un possible desinterès dels joves en l’actualitat, Cruz ho té clar: “Els joves tenen opinió i preocupacions molt clares”, ha assegurat. El repte, segons ella, és que sovint no perceben que els canals existents siguin útils o realment escoltats: “Quan els espais són creïbles, la implicació hi és”.
Sobre el pes real del Fòrum en la presa de decisions públiques, Cruz ha considerat que s’ha guanyat “visibilitat i reconeixement”, però ha matisat que la capacitat d’incidència no depèn només de l’entitat, sinó també del grau en què les institucions integren de manera estructural la perspectiva juvenil. En aquest punt, ha reconegut mancances estructurals habituals en espais de participació juvenil, com ara la necessitat de més recursos, estabilitat tècnica i mecanismes formals d’incidència. “La participació no pot dependre només del voluntarisme; necessita estructures sòlides perquè sigui efectiva i sostenible”, ha advertit.
“La participació no és lineal ni sempre fàcil, però és necessària. Les institucions evolucionen quan hi ha persones disposades a implicar-s’hi” – Lisa Cruz
Així, i en relació amb les principals preocupacions de la joventut andorrana, ha situat l’habitatge com a eix central, juntament amb la precarietat laboral i la dificultat de projectar un futur estable al país. “Sense unes condicions materials mínimes és molt difícil parlar d’arrelament”, ha exposat, reclamant mesures que aportin estabilitat i previsibilitat perquè els joves puguin plantejar-se quedar-se o tornar amb garanties. Pel que fa a l’altre tema ‘estrella’ de l’actualitat, l’Acord amb la Unió Europea, Cruz ha apuntat que caldria reforçar els espais pedagògics específicament adreçats als joves, ja que “la participació informada requereix temps i eines”.
En darrer lloc, i interpel·lada per quin passarà a ser ara el seu paper respecte a la defensa dels drets del jovent del país, Cruz ha confirmat que continuarà vinculada a la defensa de les polítiques de joventut, encara que des d’altres formats. “El compromís amb les polítiques de joventut no desapareix amb un càrrec”, ha afirmat. Així, als joves que es plantegin implicar-se, els ha adreçat un missatge clar: “La participació no és lineal ni sempre fàcil, però és necessària. Les institucions evolucionen quan hi ha persones disposades a implicar-s’hi, encara que els resultats no siguin immediats”, ha conclòs.
