Andorra ja està comptant els dies perquè es posi en marxa la gratuïtat del transport públic. Des del darrer dijous, l’Estació Nacional d’Autobusos fa entrega dels abonaments per a residents, i de fet, s’ha fet evident un gran interès de la ciutadania almenys per aconseguir aquest títol que permetrà, en el marc d’una prova pilot, utilitzar de franc els busos del servei nacional –i alguns dels parroquials– des de l’1 de juliol i fins al 31 de desembre. Aquesta mesura, impulsada pel Govern, va néixer de la voluntat i com a part d’una bateria d’accions per millorar el poder adquisitiu de la població, en un context on la recuperació postpandèmica i la guerra a Ucraïna han fet incrementar els preus de la majoria de productes i serveis arreu del món, afectant negativament les butxaques de tothom.
Però, de costat a la motivació econòmica, aquesta aposta també té una finalitat mediambiental, i és que arreu d’Europa s’han impulsat mesures similars per tal d’incentivar l’ús del transport públic per tal de reduir les emissions de gasos generades pels vehicles particulars. És a dir, com una via per millorar la sostenibilitat de les ciutats –i de retruc, el seu impacte sonor i visual eliminant cotxes–.
Luxemburg va ser el primer país a establir la gratuïtat del seu sistema de transport públic, el qual inclou autobusos, trens i tramvies. «Volem que Luxemburg es converteixi en un laboratori de la mobilitat», va declarar el ministre de Mobilitat i Obres Públiques, François Bausch, que va destacar que la mesura suposa «un gran pas per a la societat». Des de l’1 de març del 2020, el país no compta amb màquines de validació ni revisors, cosa que ha esdevingut clau per pal·liar l’afectació del trànsit, en un indret on les dues darreres dècades ha crescut un 40% la seva població.
Mentre que la proposta luxemburguesa és universal, altres països com Malta han fet un plantejament com l’andorrà per oferir aquest servei només a residents. A partir del pròxim 1 d’octubre i durant un any, les tres illes garantiran la mobilitat en bus –com al Principat, únic sistema de transport terrestre– a tots els seus habitants. De fet, la proposta veurà la llum tres anys després que s’anunciés la voluntat d’implementar l’acció.
Luxemburg, Andorra i Malta seran els primers Estats a promoure una mesura d’aquestes característiques. No obstant això, en una línia similar, la cambra baixa del Parlament d’Alemanya –Bundestag– també va aprovar una proposta a mig camí amb la mateixa idea que els tres anteriors: reduir l’ús del vehicle privat i acompanyar la població a fer front a l’actual escenari d’escalada de preus. Així, durant els mesos d’estiu (juny, juliol i agost) el bitllet mensual per viatjar en el transport públic regional tindrà un cost de només nou euros.
En darrera instància, aquesta acció també s’ha emprès a escala local. A Tallinn, la capital d’Estònia, els seus residents poden desplaçar-se mitjançant els seus tramvies i autobusos sense cap cost des del 2013; i a Dunkerque, a França, també es va adoptar aquesta mesura l’any 2018. En qualsevol cas, la pionera va ser la belga Hasselt, que va iniciar la gratuïtat l’any 1997 i va esdevenir un referent en mobilitat. Tot i això, la fórmula no va funcionar, i es va haver de revocar la mesura l’any 2014 pels problemes de finançament. Cal recordar que, a Andorra, ja es va reduir l’abonament mensual als 30 euros, finançats per la taxa verda als hidrocarburs.
