Durant l’any 2019, un total de 1.051 persones residents a Andorra van sol·licitar la nacionalitat al país. D’aquestes, 513 son homes i 538, dones. Aquesta xifra suposa l’augment d’un 12,3% de peticions respecte el 2018, però el 46,4% menys de peticions que fa deu anys.
En aquest sentit, el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans, Joan Micó, va explicar en declaracions a EL PERIÒDIC, que «quan vols adquirir la nacionalitat andorrana has de renunciar a la nacionalitat que tenies anteriorment i molta gent no està disposada a fer-ho. Això ho sabem gràcies a l’enquesta política que fem, on demanem què motiva a les persones que fa més de 20 anys que viuen a Andorra, a no adquirir la nacionalitat». En aquest sentit, Micó va apuntar que «segons l’última enquesta, que es va dur a terme la primavera de l’any passat, en període preelectoral, dues terceres parts de les persones que es podrien fer andorranes no adquireixen la nacionalitat per haver de renunciar a la seva nacionalitat d’origen o per no poder tenir doble nacionalitat».
Nacionalitat andorrana / La nacionalitat andorrana es regula de diferents maneres segons la Llei que la qualifica: pot ser d’origen, per adopció plena, per la nacionalitat andorrana d’un progenitor o d’un avi, per matrimoni, per naturalització i per naturalització d’un dels progenitors. L’estadística que aporta les xifres de l’article en qüestió, també contempla la opció d’adquisició de la nacionalitat andorrana de tipus «altres», que engloba les dues opcions menys habituals: els menors de 14 anys nascuts a l’estranger amb pare o mare andorrana també nascuda a fora i resident al Principat, i l’adopció per part d’una persona andorrana nascuda a l’estranger o l’adopció per part de pares residents.
Quan es reconeix el dret d’adquirir la nacionalitat, es lliura un passaport provisional que és vigent durant el termini previst legalment perquè la persona aporti la prova d’haver perdut la nacionalitat o les nacionalitats que tenia anteriorment. Aleshores, el Govern li reconeix l’adquisició de la nacionalitat amb plenitud de drets polítics. És a dir, la nacionalitat definitiva.
El tipus de nacionalitat per origen és el més significatiu. A banda d’aquest, la majoria d’adquisicions de nacionalitat es produeixen per naturalització o residència, o per haver contret matrimoni amb una persona de nacionalitat andorrana. Així, la majoria de sol·licitants durant l’any 2019 fa 20 anys o més que viuen al Principat (236 persones).
En aquest sentit, durant l’any 2019, les persones que van obtenir el reconeixement de la nacionalitat andorrana amb plenitud de drets polítics definitius per origen van augmentar un 8,5%, les persones que van aconseguir el reconeixement amb plenitud de drets polítics per adquisició van augmentar un 11,8% i les persones que van obtenir el reconeixement del dret d’adquisició provisional va incrementar-se un 18,4% respecte al 2018.
Nacionalitat anterior / La major part de les persones que sol·liciten i aconsegueixen la nacionalitat andorrana, prèviament tenien nacionalitat espanyola. Durant el 2019, 162 persones espanyoles van adquirir la nacionalitat andorrana. El segon país que presenta més persones interessades en obtenir la nacionalitat andorrana és França, seguit de Portugal i Marroc.
Baixes al Registre / Durant l’any 2019, hi va haver 273 baixes al registre de nacionalitats. La majoria van ser per defunció (75,8%). La resta (24,2%) es deuen a la pèrdua de la nacionalitat perquè ha passat el termini previst legalment per renunciar a la nacionalitat d’origen, o bé perquè arribats a l’edat de 18 anys no van sol·licitar la nacionalitat definitiva.
