Les baixes d’alumnes registrades durant el curs escolar han augmentat de manera significativa en el darrer any, passant de les 177 comptabilitzades el 2024-2025 a les 285 del següent; és a dir, 108 baixes més. Així, i pel que fa al curs 2025-2026, 182 corresponen a estudiants que han causat baixa perquè han marxat del país, més del doble que els 90 del curs anterior, tal com es desprén de la resposta donada pel ministre d’Educació, Ladislau Baró, a les preguntes formulades pel socialdemòcrata Pere Baró: «Les dades no permeten afirmar que hi hagi una alta mobilitat generalitzada en el conjunt dels sistemes educatius», apunta, remarcant que, en un context d’uns 11.000 alumnes, «aquestes magnituds són moderades en termes globals».
De manera més desglossada, veiem com en el sistema andorrà passen de 116 a 173; en l’espanyol, de 35 a 63, i en el francès, de 24 a 48, mentre que en l’anglès disminueixen de dues a una. A més, i entre les 285 baixes registrades durant el curs 2025-2026, a banda de les 182 sortides del país, hi ha 58 alumnes que deixen d’estudiar, 41 que canvien l’orientació dels estudis i quatre inscripcions en què finalment no s’ha iniciat el curs. «Els motius educatius o administratius registrats no permeten atribuir automàticament les baixes a dificultats econòmiques, a l’accés a l’habitatge o al cost de la vida», assenyala el ministre, qui remarca que la informació que hi ha disponible no permet «inferir causes personals o familiars».
«Els motius educatius o administratius registrats no permeten atribuir automàticament les baixes a dificultats econòmiques, a l’accés a l’habitatge o al cost de la vida» – Ladislau Baró
Així i tot, i pel que fa específicament als 182 alumnes que van abandonar el país durant el curs passat, 91 estaven escolaritzats en el sistema andorrà, 52 en l’espanyol, 38 en el francès i un en l’anglès. Paral·lelament, 310 alumnes que havien finalitzat el curs 2024-2025 no van començar el següent curs, una xifra inferior als 356 que no havien donat continuïtat als estudis entre els dos cursos anteriors. Baró, però, diferencia aquestes situacions de les baixes produïdes durant el curs, sostenint que la mobilitat pot tenir «un impacte organitzatiu més rellevant quan les incorporacions o les baixes es concentren en un centre, un nivell o un moment determinats del curs», especialment quan afecten estudiants «amb necessitats educatives, lingüístiques o socials específiques».
En sentit contrari, durant el curs 2025-2026 es van produir 159 incorporacions d’alumnes una vegada començat el calendari escolar, davant de les 146 del curs anterior. D’aquestes, 78 es van registrar en el sistema andorrà, 41 en l’espanyol, 38 en el francès i dues en l’anglès. «Una vegada els menors es troben efectivament a Andorra, les famílies poden sol·licitar-ne immediatament l’escolarització», explica el titular d’Educació, remarcant que sempre que el centre escollit disposi de plaça i es pugui formalitzar la documentació, «la incorporació es fa efectiva de manera àgil». En cas contrari, «s’orienta la família cap a altres centres amb disponibilitat», mentre que els terminis d’escolarització efectiva són, segons el ministre, generalment breus.
«Les incorporacions durant el curs poden incrementar la complexitat de la tasca dels equips directius, del professorat i dels professionals de suport» – Ladislau Baró
Val a dir, però, que Educació no disposa, ara per ara, d’un estudi específic que permeti determinar quin impacte té aquesta mobilitat sobre les ràtios, la continuïtat dels aprenentatges, l’acompanyament dels alumnes nouvinguts, la convivència als centres o la gestió de la diversitat lingüística i cultural: «No consta un estudi monogràfic i transversal que avaluï específicament l’impacte atribuïble a la mobilitat en cadascun dels àmbits esmentats», remarca Baró, tot i defensar que «en termes generals, les ràtios es mantenen dins dels màxims establerts per la normativa». En aquest sentit, considera que les dades «no posen de manifest un desbordament general dels sistemes educatius, sinó una realitat de matrícula viva integrada».
Sobre les conseqüències que aquests moviments poden tenir per als professionals, tampoc «consta una avaluació específica i transversal que determini l’impacte directe de la mobilitat de l’alumnat sobre el desgast professional, l’estrès laboral o les dificultats per garantir una atenció educativa de qualitat». Tot i això, Baró sí que reconeix que «les incorporacions durant el curs poden incrementar la complexitat de la tasca dels equips directius, del professorat i dels professionals de suport», motiu pel qual es preveu mantenir un marge de places i ràtios per absorbir les incorporacions que es produeixin durant el curs, millorar el cens escolar i reforçar la coordinació entre els diferents sistemes educatius, així com adaptar els recursos humans.
