«Estem cansats d’ésser el cul del món», expressa la Rosa Maria Carrasco, originària del Pas de la Casa. Tot i que fa temps que no viu a la localitat encampadana, coneix molt bé la seva realitat perquè hi segueix vivint la seva família i reivindica que «s’ha convertit en una part del meu cor de la que no me’n penso desfer i que defensaré fins a la fi». Per aquest motiu, exposa la seva infructuosa demanda al Comú d’Encamp relativa a un canvi de data de l’escudella de Sant Antoni com un exemple de «quan algú decideix posar-hi remei i posar-se a treballar per millorar-ho, l’única cosa que es troba és amb pals a les rodes».
Arran d’una publicació a les xarxes socials on s’anunciava que l’escudellada al Pas de la Casa es celebraria el 26 de gener –una setmana més tard que a la resta de parròquies–, va adreçar-se per carta al comú encampadà per «manifestar el meu descontent». «Si es descuiden la celebren per la candelera. Em vaig emprenyar molt», declara la Rosa Maria, qui va exposar en la missiva que «les administracions i els seus encarregats de cultura han de vetllar per fer complir i conèixer les seves tradicions».
La resposta de la corporació, adduint que no hi havia gaires escudellaires a la parròquia com per fer-les simultàniament a Encamp i al Pas de la Casa, no li va convèncer, raó per la qual va decidir actuar pel seu propi compte. «En deu minuts havia reclutat un esquadró de vuit persones per fer l’escudellada el dia que toca», afirma la Rosa Maria, coneixedora de la tradició ja que tant a seva àvia com el seu pare s’havien encarregat d’organitzar-les en el passat. Acte seguit, va tornar a dirigir-se al Comú d’Encamp per notificar que el problema de personal ja estava resolt. «Em diuen que ja no hi som a temps i que algú del Departament de Cultura em contactarà per parlar-ne. I a partir d’aquí… res de res», pronuncia la Rosa Maria.
Així doncs, no ha estat fins que ha alçat la veu fins que el comú d’Encamp s’ha posat en contacte amb ella per argumentar que no hi ha prou material perquè s’utilitzen les mateixes cassoles a Encamp i al Pas de la Casa. «No crec que tinguin dificultats en aconseguir aquest material i que sigui tant difícil perquè no és cap idea esbojarrada», opina sobre aquest afer escudellaire que, per ella, «ha estat la gota que ha vessat el vas».
«És molt trist que hagis de recórrer a la veu publica per adonar-te que no estàs fent les coses bé. A vegades sento com si lluitéssim contra molins de vent», diu la Rosa Maria, qui lamenta que «hi ha molta gent a qui li dol aquest tipus de situació». «És una manca de voluntat. Jo hagués buscat i parlat amb la gent del poble per implicar-lo en les tradicions. Perquè de gent n’hi ha i quan hi ha voluntat les coses es fan i es resolen. Hi ha molta gent que es sent molt del Pas i això també s’ha de saber», conclou, tot esperant que de cara a l’any vinent pugui celebrar-se l’escudellada de Sant Antoni a les mateixes dates que la resta de parròquies.
