Investigadors d’Andorra, Espanya i França impulsen un projecte conjunt per analitzar l’impacte de la crisi climàtica en els moviments de vessant i elaborar un mapa de risc que permeti identificar els punts on és més probable que es produeixin despreniments o esllavissades.
Segons ha explicat la investigadora de l’AR+I, Anna Echeverria, el projecte “està enfocat en els moviments del terreny” i té com a objectiu “arribar a anticipar on és més probable i quan es produeixin aquests moviments”. En aquest sentit, s’està treballant en un mapa de susceptibilitat que té en compte factors com la geologia, la topografia o el pendent per determinar les zones amb més risc. “No tenim el mapa definitiu, però tenim indicis”, ha apuntat.
“El projecte Spiral està enfocat en els moviments del terreny i té com a objectiu establir una estratègia per poder arribar a anticipar on és més probable i quan es produeixin aquests moviments” – Anna Echeverria
Echeverria ha remarcat que els despreniments són un fenomen habitual al país: “al dia a dia cauen pedres a la carretera i s’han de netejar”, tot i que ha precisat que la situació no és més greu que en altres zones del Pirineu. “És un fenomen comú a tot el Pirineu que tractem en aquest projecte de cooperació fronterera”, ha indicat.
Un dels objectius clau és establir llindars de precipitació que permetin activar alertes preventives. “Si sabem quin llindar de pluja ens pot donar problemes, ens poden saltar les alarmes quan hi hagi una pluja més forta”, ha explicat. Tot i això, ha admès que encara es troben en fase de recopilació de dades i que no es pot confirmar si l’augment recent de pluges ha comportat més esllavissades al país: “És probable que el número hagi incrementat, però a Andorra no ho puc constatar”.
La investigadora també ha assenyalat que el canvi climàtic és un factor que condiciona aquests fenòmens i que obliga a revisar constantment els paràmetres d’anàlisi. “És una cosa dinàmica que a la recerca sabem que s’ha de tenir en compte”, ha dit, tot evitant pronunciar-se sobre la seva aplicació en l’àmbit urbanístic.
“Si sabem quin llindar de pluja ens pot donar problemes, ens poden saltar les alarmes quan hi hagi una pluja més forta” – Anna Echeverria
Pel que fa als recursos, Echeverria ha indicat que actualment no hi ha un sistema específic d’alerta automàtica per detectar despreniments. “De moment no hi ha cap sistema d’alerta que detecti que ha caigut un bloc”, ha afirmat, tot detallant que l’inventari es construeix a partir de dades dels bombers, informes i registres d’incidents. Amb tot, ha reconegut que el Govern sí que destina recursos al control de zones sensibles, especialment en grans moviments de terreny, amb sistemes d’auscultació i seguiment.
Aquests controls es realitzen tant amb tecnologies de satèl·lit, mitjançant interferometria, com amb instruments sobre el terreny, com inclinòmetres o extensòmetres, que permeten monitorar l’estabilitat del sòl. Tot plegat ha de contribuir a millorar la capacitat d’anticipació davant un fenomen que, segons els investigadors, pot veure’s accentuat pels efectes del canvi climàtic.
La iniciativa s’emmarca en la Trobada POCTEFA Connecta, celebrada a la Sala Sergi Mas de Sant Julià de Lòria, i forma part del projecte transfronterer Spiral, en el qual participa Andorra Recerca i Innovació (AR+I). En el marc del programa POCTEFA, a més de l’Sipiral, Andorra participa en quatre projectes: SolPyr, Desbosiguem!, Permapyrenees.
