Arnau Ojeda Garcia
Modificació de la Llei, en debat

L’AMPAEA i l’ADJRA veuen amb bons ulls la prohibició dels mòbils a l’escola: «La situació se’ns ha escapat de les mans»

Ambdues entitats, apunten que la problemàtica no s'acaba quan sona el timbre i la preocupació per l'ús de pantalles continua sent molt present entre les famílies

L’Associació de Mares i Pares de l’Escola Andorrana (AMPAEA) i l‘Associació en Defensa del Jovent en Risc (ADJRA) veuen amb bons ulls la possible prohibició dels telèfons mòbils als centres educatius. Ambdues entitats consideren que limitar-ne l’ús durant la jornada escolar pot afavorir les relacions socials entre els alumnes i reduir la dependència de les pantalles, una problemàtica que asseguren que fa temps que preocupa tant les famílies com els professionals de l’àmbit educatiu.

La iniciativa legislativa que té com a objectiu reforçar la protecció dels menors en l’entorn digital, ha incorporat diverses esmenes de Demòcrates per Andorra que plantegen prohibir els dispositius personals a primera i segona ensenyança, excepte en situacions justificades per motius pedagògics o de necessitats específiques. Així tot, més enllà del debat polític, les dues entitats coincideixen a assenyalar que la limitació dels mòbils durant la jornada escolar pot tenir efectes molt positius en el desenvolupament social dels infants i adolescents.

En el cas de l’AMPAEA, la seva presidenta, Susagna Venable, apunta en declaracions a EL PERIÒDIC que la proposta segueix el mateix camí que la prova pilot aplicada aquest curs a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp, on els alumnes deixen els telèfons en arribar al centre i els recuperen quan finalitza la jornada. Una experiència que, assegura, ha donat resultats molt satisfactoris.

«Si està legislat, traurà pressió als directors dels centres educatius perquè directament ho faran per llei» – Susagna Vela

Segons explica, un dels canvis més evidents ha estat la recuperació de les relacions entre els mateixos estudiants. «Ha fet que la canalla es comuniqui més entre ells», afirma. Així, Venable destaca que, sense la presència constant del telèfon, els alumnes tornen a parlar, jugar i compartir espais durant les estones de descans. «De l’altra manera, la canalla està asseguda i contínuament mira el telèfon. No hi havia comunicació entre ells ni aquesta part d’aprenentatge d’interlocució o de joc», assenyala.

Precisament, per a l’entitat, aquest és un dels grans beneficis de la mesura. Més enllà del rendiment acadèmic, consideren que els centres educatius també han de ser espais on els infants aprenguin a relacionar-se, resoldre conflictes, conversar i crear vincles personals, aspectes que, segons la seva experiència, s’havien anat debilitant amb la irrupció dels telèfons intel·ligents en el dia a dia dels alumnes. 

A més, Venable també apunta que una regulació general ajudaria a descarregar de responsabilitat els equips directius i el professorat. «Si està legislat, traurà pressió als directors dels centres educatius perquè directament ho faran per llei», argumenta.

Vela defensa la necessitat d’acompanyar els menors en l’ús dels dispositius i no deixar-los sols davant d’un entorn digital cada vegada més complex

Ara bé, des de l’AMPAEA remarquen que la problemàtica no s’acaba quan sona el timbre de sortida. La preocupació per l’ús excessiu de pantalles continua sent molt present entre les famílies i, de fet, és un dels temes que més apareixen en les trobades i activitats que organitza l’associació.

Per això han impulsat diferents xerrades i sessions de l’Escola de Famílies per ajudar els pares a gestionar l’accés dels fills a les noves tecnologies i entendre millor els riscos associats a les xarxes socials. «La situació se’ns ha escapata de les mans», admet la presidenta, que defensa la necessitat d’acompanyar els menors en l’ús dels dispositius i no deixar-los sols davant d’un entorn digital cada vegada més complex.

Una visió molt similar comparteix l’ADJRA. La seva presidenta i fundadora, Sandra Cano, explica a aquesta casa que fa anys que alerten dels efectes que està tenint l’ús abusiu dels dispositius digitals entre els joves i reconeix que la notícia ha estat rebuda amb satisfacció dins de l’entitat. «Volem ser prudents, però la rebem amb certa alegria», afirma, a l’espera de conèixer el text final.

D’aquesta manera, Cano considera que els espais educatius haurien d’oferir als adolescents moments de desconnexió obligada de les pantalles i creu que aquesta mesura pot contribuir a recuperar hàbits de relació que s’han anat perdent. «Creiem que és bo que els patis tornin a ser espais per jugar, parlar i relacionar-se», defensa.

Cano considera que els espais educatius haurien d’oferir als adolescents moments de desconnexió obligada de les pantalles

De fet, assegura que el fenomen va molt més enllà dels patis escolars. Segons explica, és habitual veure joves caminant pel carrer sense apartar la mirada de la pantalla o compartint trajectes d’autobús sense intercanviar cap paraula. «El mòbil és el protagonista de tot», lamenta. Tot i reconèixer que els primers dies sense dispositiu poden generar inquietud o ansietat entre alguns alumnes, Cano està convençuda que els beneficis acabaran imposant-se. «Segurament pensaran quants missatges tindran o qui els haurà escrit, però després s’adonaran que les persones que els haurien enviat aquells missatges estaven amb ells al pati i els ho han pogut dir personalment», reflexiona.

«Segurament pensaran quants missatges tindran o qui els haurà escrit, però després s’adonaran que les persones que els haurien enviat aquells missatges estaven amb ells» – Sandra Cano

Des de l’ADJRA també assenyalen que, idealment, no hauria de ser necessari arribar a una prohibició legal. «És trist que s’hagi d’arribar a legislar», admet Cano. No obstant això, considera que la magnitud del problema fa necessària una actuació decidida i defensa que la prohibició hauria d’anar acompanyada de més prevenció, educació digital i seguiment dels resultats per comprovar-ne l’impacte real.

Finalment, la presidenta de l’entitat va un pas més enllà i planteja que la reflexió no s’hauria de limitar únicament als centres educatius. En aquest sentit, creu que seria convenient estudiar mesures similars en altres espais freqüentats per infants i adolescents, com ara els esplais o les activitats extraescolars, amb l’objectiu d’afavorir entorns on les relacions personals tornin a guanyar terreny a les pantalles.

Comparteix
Notícies relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Notícies destacades
Enquesta

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu