En el marc del Dia Internacional de la Visibilitat Trans, des de Diversand apunten que la situació de les persones trans a Andorra ha experimentat avenços en els darrers anys, però continua marcada per desigualtats i mancances estructurals. Així ho ha exposat la vicepresidenta de l’entitat, Isabella Vargas, qui ha assenyalat que, tot i millores com la legalització del canvi de nom o l’accés a tractaments hormonals, “encara queda feina per fer”.
Segons Vargas, la radiografia actual es construeix a partir dels testimonis que arriben a l’associació, els quals evidencien situacions de discriminació, especialment en l’àmbit laboral i en l’accés a l’habitatge. “No deixes de patir els prejudicis dels altres per poder accedir a un habitatge”, ha afirmat, tot apuntant que aquesta realitat pot agreujar situacions de vulnerabilitat. En aquest sentit, ha insistit que problemàtiques socials com la crisi de l’habitatge impacten amb més intensitat en les persones trans per una qüestió d’“interseccionalitat”, ja que “a les persones que pateixen discriminació els pot afectar molt més”.
“No deixes de patir els prejudicis dels altres per poder accedir a un habitatge […] A les persones que pateixen discriminació els pot afectar molt més” – Isabella Vargas
Pel que fa a l’àmbit sanitari, Vargas ha reconegut que l’accés als tractaments hormonals és, en general, adequat quan es disposa de professionals amb experiència: “Si vas als endocrins que ja tracten persones trans, el tracte és bo i l’accés també”. Tanmateix, ha advertit que encara hi ha incerteses importants en relació amb els processos quirúrgics. “No tenim constància de com està el circuit pel que són els tractaments quirúrgics”, ha lamentat, tot recordant que aquests s’haurien de fer fora del país, previsiblement a Catalunya, sense que s’hagi detallat encara el procediment.
Aquesta manca d’informació, després de tres anys de treball, genera “una mica de decepció”, segons Vargas, quI considera que el desplegament normatiu encara presenta “qüestions a polir”. Malgrat això, ha qualificat els avenços com “un primer pas”, tot i detectar interès creixent per iniciar processos de transició. Sense xifres concretes, Vargas ha apuntat que l’entitat ha rebut consultes d’entre “10 i 15 persones” interessades en l’hormonació o en cirurgies d’afirmació de gènere, especialment en el cas d’homes trans.
“Anem millorant, però es pot fer molt millor feina […] Cal una regulació que sigui objectiva i que expliqui la seva protecció cap a les persones trans” – Isabella Vargas
En clau global, Vargas ha situat Andorra en una trajectòria de millora, però encara lluny d’un escenari òptim. “Anem millorant, però es pot fer molt millor feina”, ha assegurat, tot emmarcant el context actual en un moment d’“atràs en drets LGTBI en general”. A més, ha defensat la necessitat d’avançar en regulacions específiques que protegeixin el col·lectiu. “Cal una regulació que sigui objectiva i que expliqui la seva protecció cap a les persones trans”, ha conclòs, advertint que sense aquest marc legal la garantia de drets queda subjecta a interpretacions.
