El director del Cos de Banders, Ferran Teixidó, ha explicat, en declaracions a EL PERIÒDIC, les tasques que ha dut a terme la unitat canina del cos durant la seva participació a Catalunya en el control de la pesta porcina africana, en el marc del dispositiu activat per donar suport a les autoritats espanyoles davant l’alerta sanitària detectada a la zona de Cerdanyola del Vallès. Segons ha detallat Teixidó, l’equip andorrà va treballar sobre el terreny durant quatre jornades, amb binomis formats per guia i gos: “La nostra funció principal era anar a zones de barrancs, molt brutes de matolls i canyes, on els porcs es mouen bé, però als humans els costa molt d’entrar”, ha explicat.
El director del Cos de Banders ha indicat que el treball es coordinava diàriament amb la resta d’unitats desplegades a la zona, incloent-hi agents rurals, unitats canines de la Guàrdia Civil i altres cossos competents. Cada jornada començava amb un briefing operatiu, on s’assignaven les àrees de treball. “Teníem mapes amb quadrícules de 300 per 300 metres, assignades des d’un centre de control”, ha precisat. En aquest sentit, Teixidó ha explicat que tots els recorreguts es registraven mitjançant sistemes de geolocalització. “Els tracks s’aboquen a una base de dades i permeten descartar que la zona estigui neta de porcs senglars”, ha assenyalat.
“La nostra funció principal era anar a zones de barrancs, molt brutes de matolls i canyes, on els porcs es mouen bé, però als humans els costa molt d’entrar” – Ferran Teixidó
Altrament, Teixidó ha recordat que les tasques es van concentrar especialment dins la denominada zona zero, delimitada inicialment arran de la detecció dels primers 13 porcs senglars positius, així com en un perímetre preventiu de fins a 20 quilòmetres. Pel que fa a la feina concreta dels binomis, ha explicat que els gossos estan entrenats per detectar indicis diversos. “Busquem possibles cadàvers de porcs senglars, però també animals vius; alguns gossos localitzen restes, d’altres rastres de sang o animals controlats sanitàriament”, ha detallat.
A més, el director de Banders ha explicat que moltes de les recerques es fan en zones amb presència d’aigua, ja que “quan els animals pateixen febre, van a buscar torrents i punts humits”. Així i tot, Teixidó ha reconegut que les jornades són llargues i exigents, però ha subratllat que la feina s’adapta a les capacitats dels animals. “Un gos no pot estar actiu tota l’estona, però quan detecta l’olor d’un animal mort o d’un porc senglar viu s’activa automàticament”, ha afirmat.
“Aquí a Andorra no s’ha detectat cap cas i el nivell de risc és baix, però fem analítiques de manera regular i estem alerta davant qualsevol animal que presenti una mort no habitual” – Ferran Teixidó
Sobre l’evolució del brot, ha indicat que, segons la informació disponible, la situació es manté sota control. “Semblaria que està controlat; després dels 13 primers positius no n’han sortit més i la zona s’ha perimetrat molt bé”, ha explicat, tot remarcant que la presència d’infraestructures viàries a la zona ha facilitat el tancament del perímetre afectat. Respecte a Andorra, Teixidó ha apuntalat que es manté una vigilància activa i constant. “Aquí no s’ha detectat cap cas i el nivell de risc és baix, però fem analítiques de manera regular i estem alerta davant qualsevol animal que presenti una mort no habitual”, ha assegurat.
Seguiment de la vespa asiàtica
En paral·lel, el director del Cos de Banders també s’ha referit a la situació de la vespa asiàtica al país, un àmbit en què aquest estiu s’ha intensificat la vigilància i les actuacions. Segons ha detallat, amb l’arribada del fred els nius deixen d’estar actius i les reines s’amaguen, fet que marca el final del període operatiu. “Aquest any hem fet una feina molt important; s’han destruït 64 nius”, ha precisat, remarcant que l’objectiu no és l’erradicació, sinó el control de la població. “Estem parlant de controlar una espècie que entra de manera contínua, sobretot pel sud, pel riu Valira i des de Catalunya”, ha explicat, afegint que es tracta d’“una espècie que ha arribat per quedar-se”.
En aquest sentit, ha assenyalat que ja s’està planificant la feina de cara a la primavera vinent, especialment amb els col·lectius més afectats. “Amb els apicultors establirem un seguiment de paranys per capturar les reines, que són les que després fan els nius”, ha afirmat. El director del Cos de Banders ha indicat que, actualment, la situació es considera controlada, tot i que condicionada per factors ambientals. “La voluntat ha estat controlar-la i seguir l’evolució de l’espècie; un hivern dur ajuda, mentre que un hivern suau l’afavoreix”, ha explicat.
