La pobresa és com una paparra xucla-sangs difícil d’eliminar i, sovint, s’obceca per les mateixes víctimes. Càritas Andorrana ho comprova en primera persona ja que el 60% de les famílies que utilitzen els seus serveis són «conegudes», és a dir, usuàries habituals o reincidents. «Cada cop els és més difícil sortir-se’n, els costa molt i estan molt de temps depenent dels serveis socials. Per tant, s’allarga el temps d’ajuda i, en molts casos, hi ha persones que tornen a Càritas quan ja semblava que estaven prosperant», va revelar ahir la coordinadora de Càritas, Txiqui Bruna.
«Tot i que el tema laboral comença a millorar i hi ha gent que troba feina –la crisi ha tocat fons–, encara falta molt perquè estiguem bé», va puntualitzar Bruna. «És cert que des de fa un parell d’anys estem reduint el nombre d’usuaris, hi ha símptomes de millora, però el pitjor no ha passat», va afegir. De fet, des de Càritas han explicat que si uns anys enrere el percentatge de pobresa global a Andorra era d’un 10% de la població, actualment la xifra s’aproxima al 20%.
UN MILER D’USUARIS / Càritas Andorrana va presentar ahir el balanç de les actuacions realitzades l’any passat: el 2014 va atendre 1.078 persones, un 17% menys que el 2013, «però qualitativament hi ha casos molt greus», va matisar Bruna. Detallat per programes, Càritas va atendre 310 persones a Atenció Primària; 147 famílies (327 persones), al Banc d’Aliments; 247, a la Campanya Reis; 161, al programa Rober; 70, al projecte Voluntariat; 69, al programa Transeünts; 37, a la campanya de sensibilització i, finalment, 34, al programa Suport. Tots els programes han disminuït els usuaris, excepte el de Transeünts, que ofereix assistència puntual a persones sense llar que estan de pas.
Establir un perfil de l’usuari de Càritas és complicat perquè cada programa atén una casuística particular. Amb tot, els casos més freqüents són els «d’una adulta, generalment d’origen espanyol, i unifamiliar o monoparental», va especificar Bruna. «Cada vegada hi ha més gent sola que es tanca en ella mateixa i no demana ajuda», va afegir. La gent que viu sola no és només gent gran i, tot i que n’hi ha casos, Càritas confia en l’assistència social que proporcionen els comuns.
Els usuaris de l’entitat social no només són persones que no tenen feina i, per tant, no tenen ingressos, sinó que també hi ha gent que té un treballa precari i que el salari no els permet viure dignament ni arribar a finals de mes.
L’ATENCIÓ PRIMÀRIA / El programa d’Atenció Primària atén les necessitats bàsiques de les persones, és a dir, hi ha un servei assistencialista que garanteix l’alimentació . «El que es pot solventar amb diners és fàcil», va argumentar Bruna, «però el que cal és oromoure l’autonomia de les persones, les seves capacitats, i facilitar la resinserció social i laboral». «Per això fem una crida per aconseguir més voluntariat», va insistir mossèn Ramon Sàrries, «per acompanyar la gent que està sola, per orientar-la i que no se senti inútil, acabada». Càritas, entre la nacional i les seus parroquials, compta amb un centenar de voluntaris.
Quant a les xifres d’Atenció Primària, les dades constaten que s’ha disminuït un 19% el nombre d’atencions (incidint en què hi ha menys casos però més greus i permanents). Per problemàtiques, el 28% dels atesos ho han estat per qüestions econòmiques; un 19%, per informació i orientació; un 18%, per temes laborals; un 14%, per qüestions sanitàries; un 11%, per l’habitatge, i el 10% restant per diverses causes (maltractaments, toxicomanies, etcètera).
Les respostes de Càrites han estat les següents: un 27%, en ajuts de manutenció; un 27%, en orientació, i un 24% de persones van ser derivades a programes de l’entitat. El 22% restant van rebre un altre tipus d’ajuda. Amb tot, de les 1.078 persones ateses per Càritas durant el 2014, un 49% van ser derivades als departaments de Salut i Benestar, i el ministeri en va remetre el 36% a Càritas.
SOLIDARITAT / L’any passat, Càritas va ingressar més de 322.000 euros. L’origen del seu pressupost prové, majoritàriament (el 65%), de donatius, tant de particulars com d’empreses o institucions. «Quan hi ha crisi, la gent s’hi aboca. La gent és molt solidària, col·labora molt», va admetre Bruna. La resta dels fons s’obtenen de finançament propi (botiga) i de subvencions públiques (que s’han reduït).
