La morositat entre empreses és una qüestió que genera importants problemes de tresoreria a qui la pateix, a més de suposar un considerable en l’àmbit macroeconòmic i estructural, que en ocasions té causes econòmiques però també culturals i emocional. Per saber una mica més sobre aquesta qüestió a Andorra i Europa, EL PERIÒDIC ha entrevistat Pere Brachfield, advocat, soci director de Brachfield&Asociados i director d’estudis de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), que amb Joaquín Marqués-Pacual, expert en comunicació, ciències polítiques i dret, han escrit Manual contra la morosidad, todas las claves legislativas (Editorial Aranzadi, 2022), un treball clau per entendre la morositat empresarial i conèixer de primera mà la legislació que s’ha promulgat a nivell europeu i espanyol per combatre-la.
–Què és la morositat empresarial, per què es produeix, i en quin tipus de pagaments es dona més?
–La morositat és un retard en el compliment d’una obligació de pagament per part del comprador, i constitueix una lesió del dret de crèdit del proveïdor. Ara bé, ha de diferenciar-se la morositat de l’autèntic incompliment de l’obligació (crèdit incobrable), atès que en cas de morositat de compliment, tot i que tardà, encara es pot produir.
Les principals causes es poden agrupar en cinc categories: 1) manca de liquiditat i problemes financers del client; l’empresa deutora pateix un desfasament de tresoreria entre els cobraments i els pagaments, i es produeix un cash flow a curt termini negatiu; 2) causes econòmiques: generalment es tracta d’empreses que generen pèrdues any rere any o els beneficis de les quals són insuficients perquè el negoci sigui viable. La causa més freqüent és una baixada de les vendes, fet que provoca una disminució dels ingressos d’explotació; 3) causes circumstancials: el deutor està travessant unes dificultats conjunturals com pot ser una malaltia, un sinistre empresarial (incendi a la fàbrica), la pèrdua d’un client important, l’entrada d’un competidor estranger, o que li hagi afectat un concurs de creditors d’un deutor; 4) causes culturals: el deutor, tot i tenir diners, no paga perquè està mancat d’una cultura empresarial que li dicti que la seva conducta de pagaments ha de ser ètica. Aquesta postura del «de moment, no pago» ve moltes vegades fomentada per l’entorn social, i 5) causes emocionals: alguns deutors que no tenen problemes de solvència, no paguen per motius emocionals, que estiguin enfadats amb el proveïdor per alguna disputa comercial o que hi hagi algun conflicte no resolt que hagi deteriorat les relacions.
Pel que fa als tipus de pagaments on es dona més, la morositat interempresarial acostuma a augmentar o disminuir en determinats sectors per causes conjunturals. Per exemple, en l’actualitat en l’hostaleria s’ha incrementat molt, i en canvi les empreses del sector comerç n’han reduït considerablement la seva taxa.
–Quins són els efectes que genera en les empreses que la pateixen?
–La morositat en els pagaments de les operacions comercials ocasiona a les pimes, microempreses i empresaris autònoms greus problemes de tresoreria i inclús pot provocar una insolvència sobrevinguda a molts negocis. La morositat genera importants pèrdues econòmiques que perjudiquen seriosament la rendibilitat, competitivitat i supervivència de les pimes provocant milers de tancaments empresarials, i la pèrdua de desenes de milers de llocs de treball.
–Té la mateixa importància per a pimes que per a grans corporacions?
–En cas de patir morositat, les microempreses, petites i mitjanes empreses pateixen quantiosos costes financers per redreçar la seva tresoreria, mentre que les grans empreses disposen de major liquiditat i de millors recursos financers per afrontar-la.
–Les institucions europees porten des de principis dels anys 90 lluitant contra la morositat en les operacions comercials; lluita simbolitzada per la primera directiva de l’any 2000 que després s’ha anat reformant sense gaire efectivitat. Quines han estat les errades comeses i com es poden solucionar?
–Els preceptes clau de la Directiva Europea de l’any 2000, i de la Llei espanyola de lluita contra la morositat del 2004 estableixen que els proveïdors poden reclamar interessos de demora i indemnitzacions per les despeses de recobrament en cas de morositat dels seus clients. Però en alguns països de la Unió Europea (UE), com és el cas d’Espanya, els proveïdors no exerciten els drets que els atorga la llei per por a perdre clients si els hi reclamen. Per neutralitzar els abusos i males practiques de pagament dels compradors no és suficient la legislació vigent de lluita contra la morositat, a causa del clima de por que pateixen els proveïdors. Conseqüentment, la solució és la que va implantar França, on es va aprovar un règim d’infraccions i sancions que en pocs anys va reduir considerablement la morositat. A Espanya, el Grupo Parlamentario Plural va presentar l’any 2020 una proposició de llei de modificació de la Llei contra la morositat per implantar un règim d’infraccions i sancions similar al que existeix a França. En conseqüència, si es vol reduir la morositat és imprescindible que aquesta proposició de llei arribi a port i que s’aprovi el règim sancionador.
–Com valora vostè aquestes dues postures (espanyola i francesa)?
–El principal problema que presenta l’actual llei contra la morositat és que les mesures substantives contra la morositat que aquesta llei regula, –d’una banda, l’exigibilitat d’interessos de demora que es reporten automàticament amb tipus d’interès de demora que avui dia és elevant, i d’una altra, la facultat concedida al creditor per reclamar al deutor una indemnització raonable pels costes de cobrament–, en realitat no s’apliquen en les operacions entre empreses. En suport d’aquesta afirmació tenim l’informe sobre morositat publicat el 2020 per la Plataforma Multisectorial contra la Morosidad (PMcM) que va fer palès que, en cas de patir impagaments en les factures, el 86% dels proveïdors mai o gairebé mai van exigir als seus deutors morosos els interessos de demora que estableix la llei i que ara per ara estan al 8% anual; i que el 94% dels proveïdors en cas de patir impagaments dels crèdits comercials no van exigir als seus deutors indemnització legal per costes de recobrament, a la qual tenen dret. L’explicació que ofereix la PMcM per aquesta renúncia generalitzada és el temor que tenen els proveïdors a perdre clients si els hi sol·liciten.
Per la seva part, la Llei francesa va establir sancions administratives en cas que un comprador incorri en morositat. L’incompliment pot ser penalitzat amb una sanció administrativa de dos milions d’euros, però la multa pot arribar fins als quatre milions d’euros per a les persones jurídiques que siguin reincidents en l’incompliment dels terminis legals màxims establerts per la llei. En el cas de persones físiques que siguin emprenedores o empresaris autònoms, les sancions són de 75.000 euros, i poden arribar fins els 150.000 euros en cas de reincidència. Així mateix, estan prohibides totes les clàusules contractuals o practiques empresarials que tinguin com a efecte retardar de manera abusiva la data d’inici del còmput dels terminis de pagament, i en cas que una empresa deutora les practiqui, se li aplicaran les mateixes sancions administratives que s’han establert per a l’incompliment dels terminis de pagament legals. Els resultats d’aquestes mesures per combatre la morositat han estat molt positius, ja que abans de la promulgació de la llei, a França, el termini mitjà de pagament per a les operacions comercials era de 66 dies, i ara, gràcies al règim de sancions, és de 42 dies.
–Com a expert en la matèria, què creu que falta per fer?
–A Espanya existeix un problema de deontologia empresarial, ja que les pràctiques poc ètiques en els pagaments es troben tan arrelades en les empreses que s’han convertit en norma, en lloc de ser una excepció. Amb aquesta mentalitat és difícil erradicar la morositat. Per això, és necessari la publicació d’un codi de bon comportament de pagaments per a les empreses espanyoles, atès que la promulgació de lleis no serà suficient perquè millorin les practiques de pagament de les operacions comercials. A la UE alguns països ja han desenvolupat una excel·lent promoció de l’ètica en el comportament de pagament de les empreses mitjançant codis de conducta i campanyes institucionals.
A més de l’aprovació d’un règim sancionador, una proposta és la creació d’una nova planta judicial consistent en crear tribunals de comerç com els que existeixen des de finals del segle XVIII a França (tribunaux de commerce), que seria una bona mesura per descarregar els jutjats de primera instància d’assumptes i agilitzar la resolució de reclamacions de moltes empreses. Serien tribunals especialitzats en jutjar exclusivament les accions que exercitin empreses contra altres empreses en reclamació dels seus drets de crèdit. La provisió de jutges en aquests jutjats es podria realitzar mitjançant un sistema similar al quart torn, podent optar juristes de reconeguda trajectòria i amb més de 10 anys d’exercici professional, i que superin un curs específic en la matèria, i que fossin nomenats per la Sala de Govern del respectiu tribunal superior de justícia de la comunitat autònoma a proposta d’alguna de les associacions patronals més representatives de la comunitat autònoma.
–A nivell espanyol, està prevista la creació d’un Observatori Estatal de la Morositat Privada. Quina seran les seves funcions?
–A França ja existeix fa anys l’Observatoire des délais de paiement, que presenta un informe anual sobre l’evolució de les condicions de pagament d’empreses. Aquest informe també permet orientar les accions preses per les autoritats per fer complir millor les disposicions de la llei de lluita contra la morositat, fet pel qual s’ha demostrat la seva gran utilitat i ha influït molt en les decisions del govern francès per combatre la morositat mitjançant normes jurídiques. A Espanya, el projecte de llei de creació i creixement d’empreses preveu la creació d’un observatori estatal de la morositat, que s’encarregarà de fer un seguiment dels terminis. Aquest observatori elaborarà un informe sobre la situació dels terminis de pagament i de la morositat en les transaccions comercials que permeti analitzar els resultats i l’eficàcia de la present llei. Aquest informe serà presentat i analitzat en el Consejo estatal de la PYME. Després, el govern el remetrà a les Corts Generals i serà publicat a la pàgina web del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. L’informe inclourà informació relativa a la situació dels terminis de pagament i morositat de les administracions públiques que serà aportada pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública.
–Hi ha algun país a Europa que hagi aconseguit posar-li fre de manera individual?
–Els països escandinaus fa molts anys que han acabat amb la morositat en les operacions interempresarials. Com a mostra, dir que els terminis mitjans de pagament en aquests països estan en torno als 30 dies, mentre que a Espanya el termini mitjà de pagament és de 96 dies. Com a paradigma de puntualitat i pagar als proveïdors dins d’uns terminis reduïts es troba Suècia. En aquest país des de fa més de 30 anys els clients morosos han d’abonar als seus creditors un elevat tipus d’interès moratori i a més una indemnització per les despeses de recobrament.
–A nivell andorrà, quines són les particularitats de la morositat?
–A Andorra, pel fet de ser un país petit i pròsper que gaudeix d’estabilitat econòmica de llarga durada, existeix en general una bona trajectòria de comportament de pagament de les empreses i un equilibri de les relacions entre proveïdors i clients. A més, els agents que operen en els diferents sectors empresarials se solen conèixer i si un proveïdor no coneix a un nou client pot demanar referències en el mercat sobre el seu comportament de pagaments, por lo que els morosos es veuen aïllats i amb dificultats per continuar operant.
–Quin sistema s’utilitza per combatre-la? Hi ha manca de normativa legislativa?
–La informació sobre la solvència, capacitat de pagament i seriositat en el compliment de les obligacions dels compradors és molt més fàcil i ràpida d’aconseguir que en altres països més grans en els quals hi ha una infinitat d’agents que participen en un determinat mercat. Així mateix, la mala reputació és un element que, d’una banda, permet identificar més fàcilment als possibles morosos i, d’una altra, és un fre perquè els clients incorrin en morositat, ja que el seu comportament morós serà ràpidament conegut en el sector.
–Creu que en el futur es podrà reduir fins a convertir-lo en un problema econòmic residual?
–Jo espero que sigui així, però per això és necessari implementar les mesures que han funcionat en altres estats europeus. Si una cosa funciona bé en un altre país per minimitzar la morositat, és convenient adoptar-lo. Ara bé, això són decisions polítiques que han d’adoptar els legisladors, que no sempre estan por la labor o es veuen influenciats per lobbies o interessos partidistes.
