La llei integral LGTBIQA+ que reclama Diversand no arribarà aquesta legislatura. I és que, malgrat que l’entitat assegura que la proposta ja porta temps a sobre la taula, la manca de voluntat política continua sent el fre principal per poder posar-la en marxa. “Ens hem trobat amb una indiferència gairebé absoluta”, ha lamentat la vicepresidenta de l’entitat, Isabella Vargas, coincidint amb el Dia Internacional contra la LGBTIQA+fòbia. Així, tot semblaria indicar que la iniciativa es va traslladar ara fa uns mesos al Govern, qui va ‘rebutjar-la’ en afirmar que no hi havia marge per tramitar-la abans d’acabar l’actual mandat: “Esperem en els propers mesos tenir algun tipus d’esperança que almenys es pugui començar a treballar o hi hagi un compromís”, apuntalen.
En aquesta línia, Vargas també ha posat el punt en el fet que, segons el seu parer, Andorra està desaprofitant models molt propers, especialment el cas espanyol. “Ja veiem que Espanya, per exemple, està al capdavant dels informes i del Rainbow Map”, ha apuntat, tot assegurant que “seria desaprofitar una oportunitat” no adaptar eines similars al context andorrà. Així, des de l’entitat defensen que la futura llei hauria d’incloure protocols específics, mesures educatives i mecanismes de protecció davant situacions de discriminació: “Necessitem protocols específics perquè, si no, no existim”, advertint que actualment moltes actuacions depenen “del coneixement, de la sensibilitat o de la bona feina de les persones que han d’aplicar aquests protocols”.
“El que veiem és una manca de voluntat política. Ens hem trobat amb una indiferència gairebé absoluta […] Necessitem protocols específics perquè, si no, no existim” – Isabella Vargas
Per altra banda, Diversand també ha volgut posar el focus en la situació que viuen moltes persones del col·lectiu al país. “La situació és una mica ambivalent”, ha afirmat la vicepresidenta, qui reconeix avenços socials i educatius, però alerta que continuen arribant casos preocupants a l’associació. Entre aquests, situacions de transfòbia a la feina o persones trans que amaguen la seva identitat dins l’entorn familiar: “Hi ha persones que han perdut la seva salut mental o tenen dificultats per mantenir una feina”, ha exposat Vargas, qui també explica que moltes persones intenten emancipar-se per fugir d’entorns familiars complicats, però no ho aconsegueixen per falta d’estabilitat. “La situació econòmica lligada a la discriminació agreuja molt més aquests casos”, ha advertit.
En aquest sentit, l’entitat reconeix, però, que només pot arribar a conèixer una part de la realitat perquè la majoria dels casos arriben quan la situació ja és límit. “Quan arribes a una associació a demanar ajuda és perquè ja estàs en una situació bastant greu”, ha afirmat Vargas, insistint en la necessitat que aquestes qüestions s’estudiïn “de manera oficial i des de l’administració pública”. D’aquesta manera, l’entitat també es troba estudiant noves vies de mobilització i pressió política, inspirant-se en moviments socials com el viscut aquest cap de setmana per la crisi de l’habitatge. “El moviment per l’habitatge és un exemple per a totes les lluites socials”, ha apuntat la vicepresidenta, qui aposta, però, per apropar-se més a les persones afectades i reforçar l’organització col·lectiva.
“Volem que les persones LGTBIQ+ puguin sentir-se lliures des d’aquí, a casa seva, i no haver de marxar per poder mostrar-se tal qual són” – Isabella Vargas
Pel que fa a l’atenció a les persones trans, Diversand reconeix avenços com l’aprovació del reglament d’atenció sanitària a través de la CASS, tot i considerar que encara hi ha mancances importants. “Hi ha una alta incertesa i una manca de seguretat”, ha lamentat Vargas, tot assegurant que encara hi ha dubtes sobre el funcionament dels circuits actuals. Una situació que, segons destaca, provoca que algunes persones acabin marxant del país perquè no se senten lliures per viure amb normalitat. “Hi ha persones que decideixen marxar d’Andorra perquè no se senten còmodes sent elles mateixes aquí”, afirma Vargas, qui conclou assegurant que l’objectiu continua sent que “les persones LGTBIQ+ puguin sentir-se lliures des d’aquí, a casa seva, i no haver de marxar per poder mostrar-se tal qual són”.
