Les tones d’aigua que s’acumulaven dins de la cubeta de la parcel·la la Portalada va ser «un factor agreujant» perquè es produís l’esllavissada. Així ho va indicar ahir president de la Fundació Marcel Chevalier, Valentí Turu. L’entitat segueix investigant les causes del despreniment de manera particular i ahir va publicar a les xarxes socials més informació per demostrar que l’incident era una «crònica d’un fet anunciat». En aquest sentit, Turu va precisar que la fundació ha recopilat més evidències que demostren que el massís es va descompensar entre el 2014 i el 2016. És a dir, quan la propietat encara feia treballs d’excavació abans que decidís aturar les obres el 2017.
L’entitat defensa que l’incident del 10 d’agost va ser «la crònica d’un fet anunciat»
Els ancoratges, segons el geòleg, van mostrar «una estabilització efectiva» fins al 2009, quan la propietat havia buidat el massís per sobre del nivell de la carretera. «Analitzant les fotografies hem observat que la part alta del mur ancorat que sostenia el pes del massís estava trencada el 2016», va precisar ahir Turu, que a la vegada que va detallar que «el trencament del mur va progressar durant el 2017».
Per tant, la hipòtesi amb la qual treballa la Fundació Marcel Chevalier és que va ser l’excavació subterrània de fins a 20 metres de profunditat la que va desestabilitzar el massís. Tanmateix, l’expert va assenyalar que l’aigua de la cubeta, «que els operaris van drenar fins al 2015», no va ser l’únic factor que va fer empitjorar l’estat del talús. Va tornar a defensar que el sistema de magnitud 4,2 en l’escala de Richter que va ocórrer el 3 d’abril entre Guils del Cantó i Pallerols també va afavorir l’evolució del trencament del massís. Amb tot, «els diferents blocs del vessant s’empenyien i se sostenien entre ells. El talús es trobava en una situació d’equilibri límit», va puntualitzar. Fins al 10 d’agost, quan un «seguit de falles sistemàtiques» van originar el col·lapse.
Cas aïllat
El Govern va anunciar que s’inspeccionaran les excavacions que hi ha arreu del país per evitar que es repeteixi un cas com el de l’esllavissada a la CG1. En aquest sentit, el geòleg no creu que es torni a produir perquè «no s’està fent cap projecte amb aquelles dimensions ni amb aquelles característiques». Tot i això, Turu va advertir que «hi ha vessants que presenten una seguretat precària». Per aquest motiu, va fer una recomanació: actualitzar la cartografia per constatar el risc real d’esllavissades. Amb tot, el president de la fundació veu amb bons ulls les mesures legislatives que vol aprovar l’Executiu en relació a aquest assumpte.
