La pressió immobiliària d’Andorra ja no és només una problemàtica interna. L’encariment sostingut del lloguer i de la compra d’habitatge al Principat està transformant, cada vegada més, municipis propers de l’Alt Urgell i la Cerdanya, els quals en els últims anys han experimentat un notable augment de població i una clara tensió al mercat residencial.
La Seu d’Urgell és el cas més visible. La capital alt-urgellenca ha passat de 12.252 habitants el 2021 a 13.009 al 2025, en un context marcat per l’arribada de nous residents vinculats laboralment a Andorra però ‘expulsats’ del mercat immobiliari andorrà pels elevats preus. El creixement de població estrangera també és especialment significatiu, ja que han augmentat un 44,8% en quatre anys i ja representa el 28% del total dels habitants.
La Seu d’Urgell ha passat de 12.252 habitants el 2021 a 13.009 al 2025
Aquesta transformació demogràfica també està modificant el mercat de l’habitatge i la realitat social de la ciutat. Les compravendes han crescut un 25,2% des del 2022 i gairebé quatre de cada deu llars són unipersonals. “Es nota molt que la gent d’Andorra ha començat a baixar a viure a la Seu. És impressionant com s’ha tensionat el mercat del lloguer aquí”, explica en declaracions a EL PERIÒDIC un propietari amb un pis arrendat a la capital alt-urgellenca des de fa tres anys.
Segons relata, molta gent amb un o més pisos s’ha beneficiat d’aquest context per incrementar els preus de manera accelerada: “Molts propietaris han aprofitat per fer el que estan fent a Andorra, apujar indiscriminadament els preus». Per contra, l’home, qui prefereix parlar des de l’anonimat, apunta que «no considero que s’hagi de fer. Al final tots necessitem guanyar-nos la vida i no pots deixar-te mig salari en el lloguer”.
«Molts propietaris han aprofitat per fer el que estan fent a Andorra, apujar indiscriminadament els preus» – Arrendador a la Seu
Així, el propietari assegura que, en el seu cas, ha optat per mantenir el lloguer estable i no aplicar increments més enllà de l’IPC perquè considera que “no hem de sumar a aquest ofegament”. També explica que ha rebut diverses ofertes de compra pel pis, tot i que descarta vendre’l. “El tinc per a quan em jubili poder passar els últims dies a la Seu, prop de la meva família”, comenta.
Un altre propietari, aquest resident a Andorra, però amb diversos habitatges a Tarragona (2) i València (1), també opta per aplicar uns preus «més o menys» assequibles. Tot i que en el seu cas, apunta, que ho fa perquè creu que així s’estalvia problemes futurs. «A mi m’agrada quan llogo un pis que aquella família o parella pugui quedar-se a llarg termini i jo poder cobrar cada mes sense preocupar-me per possibles impagaments», destaca.
I és que aquest propietari té clar que prefereix «guanyar una mica menys», però «viure tranquil». De fet, aquesta persona també és propietària d’un pis al país, on viu avui dia: «Vaig ‘llançar-me’ a comprar-me un pis aquí fa 15 anys, quan els preus ja eren alts, però no com actualment», esmenta.
«A mi m’agrada quan llogo un pis que aquella família o parella pugui quedar-se a llarg termini i jo poder cobrar cada mes sense preocupar-me per possibles impagaments» – Arrendador a Catalunya
Tornant a les dades de les poblacions més pròximes al Principat, la tendència no es limita a la Seu d’Urgell. A Montferrer, la població ha crescut un 7,4% des del 2021 i les operacions de compravenda d’habitatges han augmentat un 31,6% en només tres anys. Tot i que el percentatge de població estrangera és menor, l’increment de residents internacionals supera el 43% des del 2023.
A la Cerdanya, Puigcerdà també viu una expansió demogràfica sostinguda. El municipi ja supera els 10.000 habitants després de créixer un 14,1% des del 2021. La població estrangera representa pràcticament quatre de cada deu residents, en una ciutat amb un perfil cada vegada més familiar i jove. A Organyà, el canvi s’ha accelerat amb més força. Amb poc més de 850 habitants, ha registrat un augment de població del 12% en quatre anys i les vendes d’habitatges s’han disparat un 160% només en l’últim any.
