La Coordinadora per l’Habitatge Digne ha aprofitat la commemoració de l’1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors, per denunciar les condicions laborals i residencials de moltes persones treballadores a Andorra. En un manifest difós a través de les xarxes socials, l’entitat assegura que el país “gira l’esquena a la seva pròpia gent” mentre protegeix “els grans propietaris” i ignora “la realitat dels qui només volen viure amb dignitat”.
La campanya posa l’accent en la dificultat creixent per accedir a un habitatge digne, fins i tot amb feina estable. “Treballar ha de voler dir viure, no sobreviure”, afirmen, i adverteixen que “milers de persones treballadores viuen ofegades pel cost de l’habitatge”. L’organització lamenta que molts joves no es puguin emancipar, que famílies monoparentals arribin al límit i que hi hagi persones que, malgrat treballar, no arriben a final de mes. A més, denuncien situacions com lloguers elevats en habitacions compartides o horaris laborals que impedeixen la conciliació personal.
Segons l’organització, la situació de moltes famílies és crítica: “Hi ha famílies que treballen de sol a sol, mares que fan dues feines i pares que no tenen dies de descans i persones que dormen en habitacions compartides per 600 euros al mes o més”. La Coordinadora assenyala que la precarietat és generalitzada. “No és una excepció. És la norma”, manifesten. També posen en dubte la promesa que l’esforç condueix a l’èxit: “Ens han venut que amb esforç tot s’aconsegueix, però a molts, l’esforç només els manté dins del cercle de la precarietat”.
Davant d’aquest context, fan una crida a l’acció: “Denunciem un model que empobreix les persones treballadores” i “defensem una Andorra on viure amb dignitat no sigui un luxe”. I conclouen amb un missatge directe a la ciutadania: “Aquest 1 de maig, no callis. Reivindica, comparteix, organitza’t. Perquè tot comença quan diem prou”.
