El coordinador del grup de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Joan Micó, afirma que reduir de 20 a 10 els anys necessaris per a obtenir la nacionalitat seria “positiu”, ja que “el sistema polític s’adaptaria més a les necessitats del conjunt de la població”. Així ho ha explicat en declaracions a l’ANA, tot destacant que “més que canviar els partits polítics” del Consell General, el que es modificaria serien “els temes que es tractarien” a la cambra.
Segons Micó, “l’ideal de país hauria de ser que hi hagués més proporció d’andorrans, la proporció més gran possible”, ja que “això que tinguem el dret a vot un 45% de la població és un límit al sistema polític”. Tal com ha explicat, l’actual sistema “s’adapta més a una part de la població”, que és “la benestant”, és a dir, “la que li pot donar més vots” als polítics.
“Si es continués amb aquesta política, d’aquí a uns anys, potser hi hauria un 5 o 10% d’andorrans” – Joan Micó
A parer del sociòleg, totes les societats actuals tendeixen cap a la diversitat. “Només ens hem de fixar” en el fet que “les persones que es presenten dins dels diversos partits polítics” al Consell General “tenen cognoms de diversos orígens”. És a dir, “hi ha una tendència cap a la diversitat”. Cadascú “ha de poder dur a terme el seu projecte polític”, tot buscant adaptar-se a una població concreta i, així, “tenir més força”, ha apuntat.
Micó també és conscient que “en un país on hi ha tanta proporció de persones que no són andorranes”, és normal “el recel que pot haver-hi”, però “la realitat és que s’ha d’anar cap a la diversitat”. “Als anys vuitanta, just quan el creixement demogràfic era molt més elevat que ara, es va optar per dificultar ser andorrà” amb la voluntat de protegir “la identitat del país”, però “amb aquesta política el que s’està fent és l’inrevés”, ha esmentat. “Si es continués amb aquesta política, d’aquí a uns anys, potser hi hauria un 5 o 10% d’andorrans” i aquí “sí que tenim un problema”.
Així doncs, durant les últimes eleccions nacionals celebrades en 2023 estaven cridades a urnes un total de 29.958 persones, de les quals van anar a exercir el seu dret a vot 20.057. Segons les dades fetes públiques pel Departament d’Estadística, a la finalització de 2023 la població total del Principat era de 85.101 habitants.
La tendència de la nacionalitat andorrana
En aquest sentit, Micó ha assenyalat que la tendència d’aquests últims anys és que la ciutadania que té la nacionalitat andorrana disminueixi, ja que “el volum de població que ha vingut de fora s’ha ampliat”. A més, el sociòleg ha apuntat que, “segurament, cada cop serà menor”, perquè “la fecunditat és molt baixa i la gent gran cada cop es fan més vells”. Per això, “es necessita que tot aquest perfil [immigrant] ajudi a restablir la població andorrana”, ha relatat.
Així doncs, el sociòleg també ha apuntat que el principal factor per a no acceptar el passaport del Principat és la impossibilitat de tenir la doble nacionalitat. “Jo intento veure-ho al revés. Quan un andorrà se’n va a viure fora i porta 20 anys, jo entenc que, potser, ells vulguin accedir a la nacionalitat d’allà, del Japó o els Estats Units, però sense renunciar a l’andorrana”. “Sí que és simbòlic, perquè al final és un passaport, però aquest component no és menyspreable”, ha incidit.
