L’habitatge i Andorra semblen dos termes condemnats a estar relacionats, i és que deixant a un costat per un moment els preus del lloguer, els gossos i els seus amos també han de combatre amb una problemàtica relacionada amb aquest afer. A aquesta casuística se li suma la comercialització d’aquests animals a través de granges de gossos per a la posterior venda, com si es tractés d’una peça de roba o un moble, el qual s’escull per criteris estètics i no per una veritable estima a l’animal.
Començant pel problema de la normativa de l’habitatge, la gossera d’Andorra compta actualment amb 26 gossos, dels quals una gran majoria han estat cedits a l’entitat perquè els seus propietaris no tenen permès tenir-los a casa seva per normativa o clàusula de lloguer. Així ho han indicat des de la gossera oficial del Principat.
Pel que fa a la resta de gossos que l’entitat acull, després del primer motiu esmentat, la resta es tractaria d’animals trobats a la muntanya o carrer que els cossos de seguretat han portat a la gossera: “Alguns venen amb xip, però no estan registrats, i altres, un cop publicats, no són reclamats per ningú i queden en custòdia fins que es poden donar en adopció”, expliquen des de GosSOS Andorra, aclarint que “és difícil determinar si aquests gossos han estat abandonats o si simplement s’han perdut, sobretot quan no estan registrats localment, ja que podrien estar-ho en altres llocs”. En darrer punt, i tractant-se únicament de tres gossos, aquests fa bastants anys que estan a la gossera per problemes de comportament i, segons l’organització, tot indica que es quedaran allà molt més temps.
En referència al procés d’adopció, des de la gossera tenen un procediment bastant curós per evitar que l’animal acabi en mans de qualsevol. El primer pas és que la persona interessada vagi a la gossera a conèixer el gos per mirar la “comptabilitat”. A més, des de l’organització realitzen una enquesta “per conèixer les possibilitats de l’adoptant de tenir cura del gos, assegurant-se que no el tornarà per problemes d’habitatge o econòmics, entre altres”. És per aquest motiu que es demana si al seu habitatge permeten tenir gossos, i si l’adopten que sàpiga el cost mensual de mantenir un gos, incloent-hi possibles malalties o necessitats alimentàries especials.
Finalment, i en el cas d’haver complert els requisits esmentats, el gos és donat en adopció, tot i que la tasca de la gossera no acaba aquí. Durant un temps estimat entre dues i tres setmanes (depenent del cas), es fa un seguiment a través de vídeos i fotos que l’entitat demana a l’amo per comprovar l’estat del gos i les condicions de la seva nova llar.
Per contra, a la funció sense ànim de lucre de la gossera està la comercialització de mascotes, mencionada a l’inici d’aquest article. Una pràctica legal a Andorra, però que alguns professionals del sector no veuen legitima. És el cas de la Sole, qui fa anys es dedica al món dels animals, havent treballat en una granja de gossos que precisament va deixar per no veure ètica aquesta pràctica. La testimoni ha explicat en declaracions a EL PERIÒDIC que des del seu punt de vista les condicions d’aquests espais no són les millors, deixant clar que els animals no estan ni molt menys maltractats, però que al seu criteri podrien estar millor o directament no estar allà, ja que ella es posiciona clarament en contra d’aquest tipus d’activitats relacionades amb la comercialització de les mascotes i que arriba als 3.000 euros per gos.
Així doncs, queda a criteri de cadascú, interessat a tenir a un gos com a mascota avaluar, en primer lloc, analitzar les seves condicions econòmiques i d’habitatge per tal de proporcionar a l’animal el millor entorn possible, i, en segon lloc, prendre consciència dels motius pels quals vol aquest gos, si es tracta d’un capritx o existeix realment una estima a l’animal.
