Els socis privats de Ctrasa afirmen que l’auditoria confirma la prestació de serveis al forn

Els socis privats de Ctrasa, l’empresa espanyola Cespa i la francesa Novergie,  han desmentit l’afirmació del Govern que el contracte de serveis signat el 2007 entre el centre de tractament de residus i les dues empreses era simulat. Segons expliquen els socis privats, la pròpia auditoria encarregada pel Govern “confirma que els serveis s’han vingut prestant convenientment mentre s’han requerit”.

Cespa i Novergie han acabat aquest dimarts amb el silenci que s’havien autoimposat des que el Govern va presentar en roda de premsa les conclusions d’una auditoria en relació al sobrecost de la construcció de l’edifici del centre de tractament de residus. En una declaració escrita, els dos socis privats -que junts tenen un 47% de les accions de Ctrasa- asseguren que la pròpia auditoria “confirma que els serveis s’han vingut prestant convenientment mentre s’han requerit”, desmentint així l’afirmació del Govern que el contracte signat entre Ctrasa i els dos socis per a la prestació d’aquests seveis era simulat. L’Executiu havia acusat Cespa i Novergie de “cobrar-se” a través d’un contracte de serveis que no s’havia prestat mai el sobrecost en la construcció del forn.

Els dos socis també afirmen que “tenen la capacitat tècnica per continuar prestant els referits serveis contractats” i manifesten la seva voluntat de seguir prestant-los, i alhora volen deixar constància del bon funcionament de les instal·lacions fins a dia d’avui.

També afirmen que les manifestacions del Govern “generen alarma social perjudicant greument la societat” i recorden que els comptes de l’exercici 2009 han estat impugnats pels dos socis per una “aprovació al·legal” ja que mai han estat formulats prèviament en un Consell d’Administració “fet que els fa nuls de ple dret”.

Cespa i Novergie no es van presentar en les reunions del Consell d’Administració en els quals s’havien de formular els comptes -pas previ a l’aprovació en junta general d’accionistres- ja que, segons afirmen, no se’ls havia explicat el canvi de criteri comptable a l’hora d’elaborar-los. Tampoc la pròpia empresa auditora de comptes els donava per bons, ja que no disposava de tota la informació i només va poder fer una simulació dels números, segons han denunciat reiterades vegades.

Els dos socis privats han realitzat aquesta declaració argumentant que ho fan “tant en defensa pròpia com de la societat Ctrasa, davant les greus acusacions aparegudes en premsa durant els darrers mesos”.

D’altra banda, el consell d’administració de FEDA ha acordat aquest dimarts reclamar dels socis privats andorrans que va tenir inicialment la societat concessionària del Centre de Tractament de Residus (Ctrasa) “el retorn del preu satisfet en excés en les compravendes” d’accions convingudes el 2006 i el 2008, tal com ha informat en un comunicat. En concret, la parapública reclamarà a les societats Treballs Públics Armengol, Empub, Tecno Energia i EMTE. Segons l’auditoria que va encarregar el Govern, les accions d’aquests primers socis es van vendre un 60% per sobre del valor que s’estimava en aquells moments. Per aquest motiu, el Govern va decidir tirar endavant el rescabalament d’aquest import, que ascendeix a 1,14 milions d’euros.

D’altra banda, el consell d’administració de FEDA també ha acordat adquirir un vehicle elèctric, que es convertirà en el primer d’aquestes característiques a Andorra. Es tracta d’un Citroën C-Zero que estarà disponible d’aquí a dos mesos, i que tindrà una autonomia de 150 quilòmetres.

El vehicle, que s’integrarà a la flota de FEDA, respon totalment a les necessitats de la parapública, ja que la majoria de trajectes que es fan són de recorregut curt entre parròquies, i durant les hores diürnes. Així, per la nit s’aprofitarà per recarregar-lo emprant la tarifa nocturna i amb càrrega lenta.

El C-Zero és un automòbil compacte totalment elèctric de 3,48 metres de longitud i quatre places reals. Disposa d’un motor amb una potència de 64 CV que pot assolir una velocitat màxima de 130 quilòmetres per hora. Amb una presa de corrent de 220V, les bateries necessiten sis hores per recarregar-se, tot i que també es pot fer una recàrrega del 80% en 30 minuts amb un endoll trifàsic de 400V, sense penalitzar la vida útil de les bateries.