«Podem tenir una mirada optimista», però això no implica que «no s’hagi de negociar i pensar on s’ha de ficar tot el ferro per negociar»; i, per fer-ho, «cal diàleg entre el Govern i els sectors econòmics andorrans», així com tenir en compte «la societat andorrana». Aquesta és la idea que sintetitza el parer dels entesos en relacions internacionals sobre la conveniència de l’acord del Principat a la Unió Europea (UE). És a dir: Europa sí, però amb consciència perquè les negociacions comportaran moltes concessions i canvis en el si del país.
Els experts en matèria europea coincideixen certament amb la reiterada metàfora que el cap de Govern, Antoni Martí, empra a l’hora de fer referència a l’apropament a la comunitat continental: «No pujar a aquest tren seria un error». Però per bé que quedar-se a l’andana en aquest context no sigui l’opció més viable, cal ser conscient que «el model de la UE» és «el d’una gran potència, amb una capacitat infinitament superior a la del Principat» i, per tant, «és fonamental fer un anàlisi dels avantatges i inconvenients de cada acord, perquè hi haurà pros, però també s’haurà de fer moltes concessions. No es pot fer un pas polític d’aquest tipus per eufòria o per decisió política perquè és una negociació brutal i cal que Andorra en faci una avaluació extremadament serena». És l’observació del periodista i expert en Drets Humans, Jean-Paul Marthoz i coincideix amb qui havia estat president del Consell Català del Moviment Europeu i secretari general del Comitè espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, Joaquim Llimona.
El també professor de Dret Comunitari Europeu i coautor d’Andorra-Unió Europea. Cap al mercat interior (2009), considera que «el país té una base econòmica prou sòlida i unes característiques de posició geogràfica i de know-how en alguns àmbits» que permeten confiar que pesen més «les oportunitats i fortaleses que no pas les amenaces i debilitats», però recordant «l’esforç», tant «administratiu com legislatiu» que caldrà dur a terme per a «l’adaptació».
Llimona, assessor del Govern en les relacions amb la UE, reconeix que «és evident» que endinsar-se al mercat interior «té uns costos i s’ha de fer un esforç i modernitzar una sèrie de sectors». Descarta, no obstant, que hi hagi d’haver «una invasió o que la indústria i els serveis s’ensorrin» sostenint-se en l’obertura econòmica en què Andorra es troba immersa i el fet que l’entrada d’inversió estrangera no hagi suposat una pèrdua per als comerciants andorrans.
Malgrat les inconsistències amb què Andorra, per les seves especificitats, juga en aquest estira-i-arronsa continental i en vista dels importants canvis que aquesta mateixa negociació va comportar per a Liechtenstein en el seu degut moment, Andorra hi està interessada, segons Llimona, per dues qüestions: d’una banda, «l’entrada a un mercat interior de 500 milions de consumidors, productors, fabricants…» i les oportunitats que això comportarà. De l’altra, posa precisament com a exemple el principat alpí, que va aconseguir «un resultat» que, si no del tot, va ser «prou satisfactori». Afegeix la possibilitat, amb l’acord, que els estudiants d’Andorra accedeixin «a una sèrie de programes de la UE».
Tot plegat porta a l’assessor de l’Executiu en les relacions amb la Unió a aconsellar que se segueixi endavant tot realitzant «un anàlisi profund», així com una «negociació proactiva».
Inclusió social
Tant Marthoz com Llimona entenen evident la necessitat que aquest procés sigui «transparent i el més públic possible», vindicació constant dels grups parlamentaris a l’oposició des que s’encetava la negociació i incrementada amb un pacte d’Estat per al tema a l’horitzó.
A més d’una negociació per al acord «oberta» i de la que, consegüentment, la societat ha d’estar «informada», els experts insisteixen en la necessitat que aquest procés sigui inclusiu: «Cal col·laboració i diàleg dels sectors amb l’administració i el món privat per definir els interessos clars d’aquest país i poder negociar», opina Llimona. Marthoz insisteix: «Cal que hi hagi coordinació entre les forces polítiques, econòmiques i socials, perquè no és el Govern qui pacta sinó Andorra. I aquest procés, perquè sigui legítim i funcioni, ha de fer-se en conjunt».
