“Han passat 80 anys. Han estat dècades de silenci de moltes famílies, però avui, més que mai, és importantíssim recordar els errors del totalitarisme i la guerra”. Aquestes han estat paraules del síndic general, Carles Ensenyat, durant el parlament que ha fet durant la sessió de cloenda de la iniciativa ‘Stolpersteine’, a la plaça del Consell General, en homenatge als 13 andorrans que van ser deportats als camps de concentració i d’extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. “És un acte amb voluntat de ser nacional, a la plaça on s’ha trobat tota la població andorrana durant centúries. En representació del poble andorrà i en representació d’aquesta sobirania que en un moment de la història va perdre uns ciutadans represaliats per un horror com era el nazisme”, ha completat.
Ensenyat ha destacat la tasca de Roser Porta i Jorge Cebrián en descobrir els ciutadans que van morir a mans del moviment totalitari alemany, tot apuntant que podrien haver estat més, “però no ho sabrem”. “Fins fa poc es desconeixia si hi havia hagut andorrans entre les víctimes. Sovint els propis familiars ho desconeixien, perquè hi havia qui, potser, havia marxat a França i no se sabia què havia passat amb ells. A poc a poc, aquesta investigació ha revelat que molts van morir en aquests camps de concentració”, ha detallat. Ha incidit que fins i tot moltes famílies tenien vergonya d’admetre que havien mort a un camp de concentració, “quan justament no ha d’haver-hi vergonya”. “En aquest cas ha d’haver-hi un reconeixement molt profund per aquestes persones que van ser assassinades”, ha afegit.
El síndic general ha deixat clar que els noms de totes aquestes persones andorranes haurien de ser presents als camps de concentració: “Moltes vegades pensem que el Principat, per haver sigut un país neutre i no haver entrat a la guerra, no hauria d’estar. Al contrari, ens adonem que no solament hauria de ser-hi, sinó que 13 víctimes entre 8.000 ciutadans és una xifra important”.
També ha pres la paraula Porta, qui ha detallat cronològicament les detencions i les posteriors situacions en camps d’extermini dels 13 andorrans. A més, ha recalcat desconèixer si també va ser confinada alguna dona perquè “durant la recerca no en vam trobar”. “Potser perquè es van casar amb algú francès i van perdre el cognom, no ho sabem”, ha completat. A continuació, el president de Velles Cases Andorranes, Robert Lizarte, ha indicat que la jornada d’avui ha servit per entendre que recordar “és una necessitat vital per evolucionar com a societat”. Finalment, l’acte ha clos amb l’entrega de roses vermelles i espelmes als familiars de les víctimes, en representació de la memòria i la dignitat.
Participants en l’homenatge als andorrans deportats als camps nazis. | Consell General
Una rosa i una espelma en memòria d’una de les víctimes del nazisme. | Consell General
