Els empresaris i els sindicalistes han rebut amb «certa preocupació» l’increment de la pressió fiscal que va produir-se en el decurs del 2018 i que el Departament d’Estadística va fer públic el passat dilluns. De fet, la xifra va situar-se en un 25%, mig punt més que al 2017, tot assolint el límit que des de diverses associacions feia temps alertaven no sobrepassar. «Al final aquest llindar simbòlic va fixar-se perquè una pressió fiscal del 25% representa una quarta part del PIB», va destacar en declaracions a aquest rotatiu el gerent de la CEA, Iago Andreu, que va admetre la preocupació de la patronal tot i recordar que durant la campanya electoral van obtenir el compromís de tots els partits polítics per evitar que la pressió fiscal segueixi augmentant.
Des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, el seu president, Miquel Armengol, va recalcar que aquest 25% «representa una pressió sobre les empreses i els comerços en un moment que ja els resulta complicat». Per això, va manifestar que cal fer tot el possible per no sobrepassar la xifra i mantenir-la. «De moment encara no hem pogut fer cap anàlisi, però és necessària per entendre el motiu de l’augment i buscar-hi solucions», va exposar Armengol.
El gerent de la CEA va coincidir en la necessitat de dur a terme un estudi amb profunditat però va apuntar que «segurament és factible no anar més enllà del 25% i inclús reduir-lo». «Ara tot el marc fiscal ja està en vigor i, per tant, és hora de començar a pensar amb calma i, per exemple, valorar si pot introduir-se alguna reducció o exempció fiscal per als autònoms, els emprenedors o les empreses innovadores», va reflexionar Andreu tot subratllant que ells encara no tenen cap proposta concreta i que serà amb els ministres sectorials que es definirà la línia a seguir.
Pèrdua de poder adquisitiu
Si bé tant la CEA com la Cambra de Comerç van mostrar-se confiades que es pot treballar per reduir l’actual pressió fiscal, des de la PIME i l’USdA van pronosticar que la tendència seguirà a l’alça i que en els propers anys se sobrepassarà aquest llindar. «L’empresariat té dades molt més reals de les que el Govern publica i últimament no està massa alegre; les vendes als comerços no acaben de funcionar i els dos sectors clau del país, el tabac i la banca, estan molt tocats», va lamentar el president de la PIME, Marc Aleix, tot advertint que si els empresaris no veuen opcions en la diversificació econòmica, no hi apostaran. «Cada vegada hi ha més desinversió i els pares veiem com els fills marxen i ja no tornen», va voler posar de relleu Aleix.
Més enllà de la repercussió en els empresaris, el responsable de la PIME va alertar de la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans i de la seva preocupació creixent perquè «veuen que paguen impostos però que els diners van cap al funcionariat en comptes de cap a d’altres serveis». En aquest mateix sentit, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va retreure al Govern que no està solucionant els problemes reals i que, en conseqüència, «Andorra aviat deixarà de ser un país per viure i serà només per treballar i per als multimilionaris».
Sense abandonar el seu to d’indignació, Ubach va reivindicar que «la classe mitjana no pot continuar mantenint els rics» i, entre d’altres propostes, va suggerir que s’haurien d’establir nous trams d’IRPF. «Ara mateix les rendes netes inferiors als 24.000 euros no tributen; les que oscil·len entre els 24.000 i els 40.000 euros ho fan en un 5%; i les que superen els 40.000 euros, un 10%. No pot ser que el que guanya 45.000 euros tributi igual que el que en guanya 700.000!», va lamentar el sindicalista tot reclamant que «quant més es guanyi, més es contribueixi als impostos». «Nosaltres hem fet diverses propostes, però està clar que no ens volen escoltar», va etzibar Ubach.
