La impossibilitat de conciliar la vida laboral i familiar és una de les queixes que més destaquen els pares i mares inclosos en l’estudi Infància en perill a Andorra. En el mateix, es detalla que actualment Andorra es regeix per una legislació del 2008 per regular aquesta conciliació. I malgrat que no es tracta d’una de les lleis més antigues de què disposa el Principat, són diversos els adults que creuen que s’hauria de fer alguna modificació, doncs consideren que actualment no tenen recursos suficients per conciliar la vida laboral i familiar.
Tot i això, el Govern ja va anunciar que està elaborant una nova legislació de la infància i que segurament es revisaran alguns d’aquest termes.
Testimonis de la incompatibilitat / En concret, una de les mares presents en l’estudi assegura que quan la seva filla està malalta, ha d’anar alternant la seva cura amb el pare, però que no pot durar «gaires dies, perquè a la feina no els agrada massa i després cal recuperar les hores».
Una altra de les mares explica que quan la seva filla es posa malalta ja «tremola», perquè no té «ningú amb qui deixar-la. De vegades li dono Apiretal i la porto igual a l’escola, esperant que no em truquin».
Tanmateix, una mare lamenta que al matí ha de deixar els seus fills sols perquè comença a treballar i no té més opcions, i és que les seves condicions econòmiques no li permeten pagar serveis externs o guarderies. I una altra integrant de l’estudi matisa que ha hagut d’enviar el seu fill amb els avis perquè a Andorra «tenia moltes dificultats per conciliar la vida laboral i familiar».
Tenint present aquests testimonis i en conclusió a totes les dades recollides, la psicòloga Magda Mata (encarregada de confeccionar l’estudi) assegura que seria «important valorar la creació dels recursos de suport a les funcions parentals per a les famílies que tenen horaris laborals incompatibles amb els horaris de les escoles bressol o de les activitats extraescorlars i han de deixar els seus fills sols a casa».
Legislació vigent / El Principat compta actualment amb la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals. Dita legislació «garanteix el dret al descans per maternitat i per adopció», que segons detalla l’estudi Infància en perill a Andorra, té una durada de 16 setmanes i es pot ampliar en dues setmanes més «en cas de part o d’adopció múltiple».
Precisament, en disconformitat amb aquest apartat, l’any passat es va posar en marxa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) demanant d’allargar la baixa maternal fins a les 26 setmanes. La proposta va aconseguir superar les 5.000, però a hores d’ara no hi ha notícies sobre la transició que tindran aquestes firmes.
Tanmateix, en l’article 38 de la llei esmentada, es regula també el descans per paternitat amb «l’objectiu de promoure la corresponsabilitat parental». I independentment del descans per maternitat que a partir de la sisena setmana poden agafar indistintament el pare o la mare, la llei preveu un descans per paternitat de dues setmanes.
Durant el període de descans, tant la mare com el pare perceben de la CASS el 100% del salari. També conserven l’antiguitat i altres avantatges socials fins a la seva reincorporació al lloc de treball en les mateixes condicions. A més, durant la baixa mèdica per maternitat es genera dret a vacances.
Comiat / Durant l’embaràs, la dona està protegida i se li garanteix el dret efectiu al treball. En relació amb el comiat no causal, si la dona acredita mitjançant certificat mèdic el seu estat, l’acomiadament queda anul·lat i sense efecte. I si el comiat es basa en l’embaràs, es considera que és un fet discriminatori i comporta unes conseqüències per a l’empresari.
Alimentació / D’altra banda, l’article 72 de la llei preveu que el pare o la mare puguin sol·licitar indistintament el permís retribuït de dues hores diàries per alimentar el seu fill fins que compleixi nou mesos. I l’apartat b) del mateix article especifica que es pot donar un permís retribuït de dos dies en cas de malaltia greu dels fills o d’altres familiars. Així mateix, l’article 42 preveu que la persona treballadora pugui sol·licitar una excedència per tenir cura del seu fill o per acolliment familiar.
Finalment, l’article 87 de la llei destaca la creació d’un distintiu en reconeixement de les empreses que fomentin polítiques d’igualtat de tracte entre homes i dones i que promoguin mesures per fomentar la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones que treballen a l’empresa. Però segons es detalla en l’estudi de la infància, actualment «cap empresa no ha sol·licitat aquest distintiu».
