Els accidents laborals van incrementar-se en un 8,25% durant el 2018 respecte a l’any anterior, segons va manifestar ahir el Consell d’Administració de la CASS a través d’un comunicat. Si bé al 2017 se n’havien registrat un total de 3.721, un dels quals va acabar amb la mort d’un treballador, l’any passat van ascendir fins als 4.028, un dels quals també va ser mortal.
Des de la CASS, el Consell d’Administració, que ahir va celebrar la seva sessió mensual, va manifestar la seva preocupació davant d’aquest increment de la sinistralitat en l’àmbit laboral i va indicar que «caldrà reflexionar sobre les mesures que s’hauran de prendre amb l’objectiu de disminuir-la». El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, en canvi, va apuntar que «aquesta situació ja es podia preveure, ja que quan va aprovar-se la Llei de seguretat i higiene en el treball, els empresaris van sol·licitar un termini de dos anys per poder adaptar-s’hi i avui encara n’hi ha molts que no ho han fet».
Gabriel Ubach: «Ja es podia preveure, perquè els empresaris van sol·licitar dos anys per poder adaptar-se a la nova llei»
A tall d’exemple, Ubach va explicar que en qualsevol xarcuteria encara és habitual veure com els dependents tallen l’embotit sense guants de protecció. I, concretament, el secretari general de l’USdA va atribuir-ho a la falta de recursos econòmics: «El que nosaltres teníem clar des del principi i, de fet, ja vam advertir des d’un primer moment és que quan les empreses estan empobrides, la seguretat és el primer que falta».
Una branca deficitària
Tal com van puntualitzar des de l’USdA, l’augment dels accidents laborals repercuteix negativament en la parapública, que ha de fer front a més despeses sanitàries i baixes laborals. «La Llei de seguretat i higiene en el treball costa molts diners a la CASS i també al teixit productiu del país, tant empresaris com treballadors, per tant, crec que s’hauria de prendre amb una mica més de consideració», va insistir Ubach.
Precisament en la sessió d’ahir el Consell d’Administració de la CASS va aprovar els estats financers i la liquidació de comptes del 2018, exercici que va tancar-se amb un dèficit de 31,9 milions d’euros en la branca general. Malgrat que els ingressos per cotitzacions en aquesta branca van augmentar un 5,9% respecte a l’any anterior, el que va representar una recaptació de fins a 118,5 milions d’euros, les despeses van continuar sent més altes,de 150,4 milions d’euros, el que va significar un 2,9% més en comparació amb l’any 2017. Les baixes laborals, de fet, es troben dins del bloc de prestacions econòmiques, que va ascendir fins als 54,6 milions d’euros, és a dir, un 4% més que l’any anterior.
Superàvit en la jubilació
Gabriel Ubach: «Ja vam advertir que quan les empreses estan empobrides, la seguretat és el primer que falta»
Pel que fa a la branca de jubilació, en canvi, va tancar el 2018 amb un superàvit de 46,6 milions d’euros, tot i que les despeses van experimentar un increment del doble respecte als ingressos. Així doncs, les cotitzacions van representar un 5,1% més que l’any anterior, amb un total de 142,9 milions d’euros entre els assalariats, els treballadors per compte propi, les pensions, les baixes i les transferències del Govern per finançar les pensions no contributives.
Les despeses de prestacions per jubilació van créixer un 10% respecte al 2017 i van arribar a sumar un total de 96,3 milions d’euros entre els diners gastats en les pensions contributives i en les no contributives. De fet, en aquest últim apartat hi ha una diferencia negativa del 4,9%, ja que la nova legislació en matèria de serveis socials i sociosanitaris atribueix directament al Govern les despeses de pensions no contributives, és a dir, les pensions de solidaritat de la gent gran.
Els riscos laborals, una de les tasques ajornades per Europa
El Comitè Europeu dels Drets Socials va fer públiques, dilluns, les conclusions de l’informe sobre els articles de la Carta Social Europea amb els drets vinculats al treball. En aquest, s’assenyalava que Andorra compleix amb nou de les 15 disposicions analitzades. D’altra banda, van expressar la no conformitat en tres d’elles mentre que van decidir ajornar l’avaluació de tres més per què el comitè va demanar informació complementària. Entre aquestes es troba l’eliminació dels riscos en cas de treballs perillosos o insalubres.
