El trajecte ferroviari entre la Seu d’Urgell, la Cerdanya i Andorra amb la via existent de la línia Vic-Montcada fins a Barcelona es podria fer amb 02.34 hores, segons va exposar ahir l’expert i enginyer i president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura Pau Noy, en una ponència per explicar el seu estudi que analitza la viabilitat del projecte ferroviari amb la seva visió donada per la basta experiència que ha aconseguit a Transports Metropolitans de Barcelona, entre altres empreses. Tanmateix, l’expert va assegurar que el mateix recorregut amb parades tindria una durada de 03.35 hores.
El traçat preveu, concretament, una línia per la Vall del Segre, «que és el traçat més fàcil i, per tant, el més econòmic i viable», va assegurar Noy. En la primera fase es construiria la connexió entre Alp i la Seu, i en dues segones fases es pujaria fins a Sant Julià, on, finalment, s’uniria amb Andorra la Vella i de forma subterrània amb Escaldes-Engordany. El servei tindria una cadència a cada hora punta i bihorari en hora vall, amb una franja que comprendria des de les 05.30 hores fins a les 20.00 hores. És a dir, passarien un total de 15 trens diaris per sentit, que es podrien ampliar fins a 37. A més, els càlculs de l’enginyer preveuen que la mitjana de la demanda seria de 7.451 viatgers diaris i de gairebé tres milions anuals.
Per la seva banda, Noy considera la necessitat de «disposar d’una mobilitat més sostenible i menys depenent, d’una banda, del petroli i, d’altra banda, del canvi climàtic». Per aquestes raons, defensa que el ferrocarril «redueix a zero les emissions climàtiques» quan està electricitat, que és en el 97% dels casos, redueix un 90% el consum energètic respecte de la carretera, també disminueix l’accidentalitat i garanteix un accés universal al transport sense embussos i amb un temps de viatge competitiu. Noy també va afegir que «en recorreguts de 1.000 quilòmetres, el 90% de les emissions d’un turista s’originen en el viatge» i, per tant, optar pel tren «té un impacte general del sistema de mobilitat».
Pel que fa al Principat, el també president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura va remarcar que «de moment, només ha apostat per l’aviació, que és el transport que més emissions genera», un fet que el sorprèn amb l’actual lluita que hi ha contra el canvi climàtic. Paral·lelament, va observar que «s’ha parlat de construir un tramvia per unir Sant Julià de Lòria-Andorra la Vella», i en aquest sentit va asserir que «és un projecte urbà, no de connexió amb Barcelona i el món». Així, va explicar que el ferrocarril pot ser una millor alternativa i més econòmica.
Actualment, la Generalitat ha licitat un estudi de viabilitat que hauria d’estar acabat a principis del 2023. En aquest sentit, l’enginyer va desitjar que «m’agradaria que fos una realitat en un futur». Si fos possible la seva execució, les estimacions de Noy indiquen que podria arribar a tenir una inversió total de 688 milions d’euros, afegint el cost dels trens i una estació de mercaderies a Sant Julià de Lòria. Amb tot, l’expert va observar que «s’hauria de repartir entre Catalunya i Andorra implicant a Espanya», i el fons europeu que preveuen els convenis amb aquesta última podria ajudar a finançar-ho, convertint el projecte en transnacional.
