Actualment, el Principat encara disposa d’una legislació que permet als andorrans tenir una arma de foc sense la necessitat de legalitzar-la i fer-ne el seu registre. El fet s’escuda en la figura del Sometent.
I és que segons es recull en el Decret de Possessió, ús i circulació d’armes, de l’any 1989 –que és el que es segueix emprant avui en dia, 27 anys després de la seva elaboració– s’especifica que els caps de casa andorrans poden tenir una escopeta de caça sense l’obligació de tenir-la legalitzada. Així mateix, «en el supòsit de la defunció del titular d’un permís d’arma de qualsevol categoria (…) els hereus andorrans no hauran de lliurar entrega de les armes de la 4a. categoria», segons es destaca en el mateix decret.
Com a quarta categoria, el redactat classifica a «les armes llargues d’ànima llisa o escopeta de caça menor (…) que tinguin el o els canons d’ànima llisa i d’una llargada igual o superior a 45 cm i que siguin d’una llargada total igual o superior a 80 cm (amb la crossa plegada si és plegable o sense crossa si no és fixa)».
Així, tant els caps de casa com els hereus de dits Sometents poden disposar avui en dia d’una arma no legalitzada ni registrada a ulls de l’Executiu.
Fora d’aquests casos esmentats, els qui desitgin obtenir una arma al Principat, han d’obtenir primer un permís reglat i registrar l’arma per poder-la legalitzar. D’aquesta manera, en el Decret d’aprovació del Reglament que regula les proves de capacitació exigides per a l’obtenció i la renovació dels permisos d’armes, elaborat l’any 2005, s’especifica que les «proves i les exploracions necessàries per determinar l’aptitud física i psíquica per a l’ús i la tinença de les armes» hauran de ser fetes «per un metge inscrit al Col·legi de Metges, aplicant el quadre de malalties i deficiències».
