La preocupació creixent per l’augment del preu dels lloguers ha portat el raonador del ciutadà, Marc Vila, a obrir la seva primera investigació d’ofici per tal de recopilar el màxim d’informació sobre els problemes d’accés a l’habitatge i d’elaborar un informe amb l’objectiu de presentar-lo al Consell General i altres institucions. «No vull quedar-me només amb la part passiva del tema i limitar-me a recollir queixes, sinó que vull engegar una investigació d’abast que em permeti fer recomanacions sobre la qüestió perquè la gent que viu i treballa a Andorra pugui gaudir d’un habitatge digne», ahir va posar de relleu Vila.
Si bé en tot l’any 2017 el raonador del ciutadà només va rebre cinc queixes en relació amb l’increment del preu dels lloguers, aquest 2018 la xifra ha crescut exponencialment i ja hi ha entre 40 i 50 casos registrats que han estat objecte d’un expedient. Vila va precisar que «es tracta d’un nombre important per la dimensió d’Andorra, però que no ens acaba de donar una idea de la globalitat del problema i del seu impacte real». De fet, gran part de les queixes, que provenen majoritàriament de les parròquies centrals, són per l’augment del preu del lloguer quan finalitza el contracte de cinc anys, que moltes vegades ha estat del 30, 40 o 50%, i inclús del 60%, el que representa una quantitat d’entre 200 i 300 euros mensuals.
El màxim d’informació
El raonador del ciutadà va aprofitar per fer una crida a la ciutadania perquè el màxim nombre de persones vagin a explicar-li els seus respectius problemes d’habitatge. «Tant llogaters com propietaris d’immobles, i també temporers, són benvinguts a la institució», va subratllar Vila. Per la seva banda, ja ha començat a recopilar informació i a reunir-se amb diverses entitats i organismes. El raonador va recordar que la setmana passada ja va trobar-se amb els gestors immobiliaris i va apuntar que «la intenció és parlar amb totes les associacions i institucions que faci falta; per exemple, els comuns, a qui també pertoca aquesta qüestió». D’aquesta manera, anirà bastint un informe que hauria de poder presentar a principis de l’any vinent.
Vila decideix obrir una investigació per recopilar el màxim d’informació i elaborar un informe complet
Pel que fa als temporers, que han de començar a arribar a partir de les properes setmanes, Vila va avançar que començaria a estudiar amb més deteniment les seves dificultats per trobar habitatge a preus i condicions raonables. «De moment he rebut queixes de Saetde i durant els pròxims dies miraré de reunir-me amb la resta d’estacions per buscar solucions de cara a passar la temporada de la millor manera possible i sense que es demani un excessiu sacrifici a les persones que venen aquí a fer funcionar les nostres pistes d’esquí», va puntualitzar la cara visible de la institució.
Mesures urgents
Vila ha rebut queixes de Saetde i ja ha avançat que estudiarà amb deteniment les dificultats dels temporers
El juny passat va fer-se un pas endavant en presentar-se una llei de mesures urgents de l’habitatge, però encara es troba al Consell General. «És una mica difícil d’entendre per què tarda tant si és de mesures urgents», va reflexionar Vila tot i mostrar-se confiat que les accions previstes al text funcionaran. De fet, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, en ser preguntat per la qüestió durant l’acte de celebració de la festa nacional d’Espanya, va coincidir que la tramitació parlamentària de la llei s’està allargant més del desitjable i va assenyalar l’oposició. «Hi ha determinats grups parlamentaris que s’abonen a l’estratègia de demorar-la a través d’esmenes a la totalitat i, a més, no proposen mesures alternatives per resoldre la situació», va retreure el ministre tot assegurant que el text s’aprovarà abans que finalitzi l’any i celebrant que el raonador del ciutadà hagi convidat la gent a denunciar les situacions abusives en relació amb l’habitatge.
Vila considera que les accions previstes a la llei són només una mesura més i insisteix en la necessitat de crear pisos socials. «El dia que vaig presentar l’informe del 2017 ja vaig dir que n’hi ha pocs a Andorra i crec que la societat hauria d’anar entenent que no han de ser una excepció, sinó que és una necessitat que hi hagi pisos de protecció oficial», va concloure.
