Search
Close this search box.
Agències
Patró del cos de Bombers

El pròxim “gran repte” del cos de Bombers serà afrontar la jubilació d’una trentena dels seus membres

La unitat haurà de proveir al llarg de l'any nou places en aquesta matèria i altres tres de noves per aconseguir equilibrar-se amb 124 efectius

En els propers anys el cos de Bombers viurà un important nombre de jubilacions; més concretament, es preveuen una trentena, la qual cosa suposarà “un repte” per anar proveint aquestes places, tal com ha destacat el director del cos, Jordi Farré, durant la celebració del patró.

“És un cos que, justament, 25 o 30 anys enrere es va anar dotant de força membres i, com és normal, aquests s’han d’anar jubilant. És per això que el repte serà justament planificar les formacions, també adequades als temps actuals”, ha remarcat Farré, qui també ha celebrat que enguany, més enllà de proveir les nou places per jubilació el cos es pugui dotar de tres efectius més, amb la qual cosa s’arribarà als 124. Es tracta així d’una ampliació d’agents que no es donava des del 2015.

Tal com ha posat en relleu Farré, és previst que es creixi amb tres nous efectius, la qual cosa “és positiu” i alhora un repte, remarca, ja que suposarà que s’hagin de convocar aquest any 12 places, nou per cobrir jubilacions i les tres noves. Això, ha reconegut, serà un desafiament per a la formació de “tantes persones”. El director del cos també ha recordat que el procés de contractació de bombers és bastant llarg, atenent que “són moltes proves i feixugues per a la seva organització i planificació”, amb la qual cosa ja s’hi han ficat mans a l’obra amb la intenció que cap a finals del mes que ve es puguin començar les proves un cop llançat l’edicte.

Quant a aquesta dotació d’efectius, al seu torn, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha dit en el marc de la celebració del patró del cos que “s’ha intentat estar atent a les necessitats” i que això s’ha materialitzat amb el fet que no només es cobreixin les vacants per jubilació sinó que aquest any “hi haurà l’increment del cos amb les tres places abans esmentades”. Molné ha manifestat altrament que quan s’elabora el pressupost cada any s’analitza la situació i es decideix, “en la mesura de les possibilitats pressupostàries, el nombre d’increment de places”.

Per la seva part, el cap de Govern, Xavier Espot, ha manifestat en el seu discurs que els serveis públics han de ser també “un reflex de la nostra societat i que per això cal que continuem treballant per implementar els plans d’igualtat als cossos especials, instruments (cabdals) per poder impulsar accions a favor de la igualtat de gènere”, ha manifestat el mandatari.

Per aquest motiu, el mandatari ha assegurat que aquests canvis suposen “una cursa de fons”, però s’ha mostrat convençut que avançaran perquè cada dia més dones puguin entrar a formar part d’una professió “que ha estat històricament estereotipada per raó de gènere”. En aquest sentit, ha recordat que el departament ja disposa del seu pla d’igualtat, fa saber l’ANA.

En un altre ordre, la titular d’Interior també ha posat en relleu que s’ha intentat donar resposta a les necessitats materials i que aquest 2025 s’incorporarà un camió autobomba. Pel que fa a la millora de les graelles salarials, ha incidit en el fet que la setmana que ve hi ha prevista una reunió amb l’empresa que ha fet l’estudi de les graelles salarials i a partir de llavors començarà la negociació per veure així “de quina manera es plasmen els resultats d’aquest estudi retributiu en les graelles que hi ha actualment”.

Anant als detalls, la ministra ha manifestat que començarà la feina cos per cos de manera individualitzada i ha reconegut que si bé l’estudi ha evidenciat que les graelles “estan ajustades, són competitives des d’un punt de vista internacional” sí que hi ha algun salari base al qual “li falta una miqueta de competitivitat”, ha esclarit.

Per aquesta raó, ha remarcat que hi ha “una miqueta de marge” per fer una millora al seu respecte. També ha recordat que s’ha demanat als sindicats que facin una contraproposta que serà avaluada i ha qualificat de “maximalistes”, augments del 20 o del 40% que alguns sindicats han plantejat i que per això ha fet una crida a defugir aquestes postures, ja que ha insisitit que la voluntat de l’Executiu “és fer millores en els sous”.

Altrament, i qüestionada sobre el fet que els salaris de l’administració no semblen ser atractius tal com evidencia el fet que costi cobrir certes convocatòries, ha fet notar que “és una qüestió que passa en general, perquè també es dona al sector privat”.

Finalment, i quant a la retribució dels Bombers en concret ha estat qüestionat el director del cos de manera directa pels mitjans de comunicació. De forma que sense voler entrar a donar una resposta taxativa, Farré ha remarcat que “aquestes negociacions són fruit de la reclamació per millorar els salaris dels membres del cos” i ha deslligat que “mentre estiguin en bon camí i es millori la remuneració dels Bombers, doncs és això el que celebro, que es millori”.

Més lligams amb els Bombers catalans

Més enllà de dotacions d’efectius i de material, un altre dels reptes que afronta la unitat, segons ha citat Farré, és desplegar l’acord al qual s’ha arribat amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya i que permet, entre altres, que els efectius de banda i banda puguin actuar en el territori veí. Sobre aquest tema, ha ressaltat que cal impulsar quatre protocols per desplegar l’acord: un quant a l’actuació a Os de Civís, on “és més fàcil” que intervinguin els efectius d’Andorra per proximitat; un altre pel que fa a l’actuació conjunta en cas d’accidents a l’aeroport i un altre més per al rescat de muntanya en zones frontereres. De forma que el director corrobora que s’està posant fil a l’agulla per avançar en la redacció dels documents per tenir-los “enllestits aviat”.

2024, un any intens

Entrant a l’anàlisi de la memòria del cos, un altre dels punts remarcats en la diada, s’ha desprès que en 2024 es van fer un total de 7.549 intervencions, 5.199 corresponents a serveis operatius, i la resta, 2.340, a gestió de trucades i derivació d’intervencions a altres administracions. De forma que igual que l’any anterior, el tipus de servei més realitzat és el sanitari, seguit dels accidents i l’assistència tècnica. Els rescats de muntanya, per altre costat, es mantenen en xifres molt similars a l’any passat, amb 152 serveis, respecte als 148 del 2023.

Comparteix
Notícies relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Notícies destacades
Enquesta
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu