La possibilitat de posar en marxa una borsa d’habitatge a Andorra ha centrat una taula rodona ‘Les borses d’habitatge, pros i contres’ amb experts catalans del sector. La trobada, organitzada per l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), ha servit per analitzar com adaptar al país un model que fa més de vint anys que funciona a Barcelona i a altres municipis com Sant Cugat del Vallès.
La directora de l’INH, Marta Alberch, ha explicat que la taula rodona s’ha organitzat per aprendre de l’experiència d’experts en borses d’habitatge. “A Andorra hi va haver un primer intent”, ha recordat. “No va acabar de funcionar”. Per això ha remarcat que “abans de tornar-lo a posar en marxa, volem escoltar els qui ja fa anys que el fan funcionar”.
Alberch també ha reconegut que “al principi no tot és un camí de roses”, però ha remarcat que ara podria ser el moment idoni per reimpulsar la iniciativa. Alberch ha recordat que un dels reptes és aconseguir “massa crítica” perquè el sistema funcioni i que, a diferència d’abans, “ara també és veritat que ja tenim un registre de sol·licitants de preu assequible”, una eina que pot facilitar la connexió entre propietaris i llogaters. Tot i això, ha avisat que “no ens hem fixat un calendari perquè sabem que és laboriós posar-lo en marxa” i que caldrà veure-ho com un complement al parc públic de preu assequible. Sobre el perfil de pisos que podria funcionar, ha aclarit que “un habitatge de luxe segurament no és el tipus que funcionaria, però pisos de dues o tres habitacions o d’una segurament sí que són el perfil que s’hauria d’anar a buscar”.
Des de Sant Cugat, el gerent de PROMUSA, Jordi Núñez, ha advertit que “Andorra té un mercat que està competitiu a la baixa” i que el principal repte és captar habitatge privat per a ús social en un context de lloguers alts i rendibilitat elevada. La solució, segons ell, ha passat pels incentius: “La manera d’aconseguir-ho és amb estímuls. Estímuls fiscals, estímuls d’inversions”. Núñez ha defensat que una borsa permet aprofitar habitatges ja construïts, fins i tot aquells que no poden entrar al mercat per falta de certificat d’habitabilitat o altres requisits. “És necessari, dintre d’un conjunt de mesures, en un moment de crisi de l’habitatge social”, ha dit, i ha destacat la rapidesa d’aquest mecanisme: “Obtenir un habitatge del mercat podria ser d’aquí un mes, d’aquí 15 dies”, en contrast amb els anys que requereix la construcció de nous pisos.
Per la seva banda, Cristina Valios, responsable de la borsa d’habitatges de lloguer de l’Ajuntament de Barcelona, ha explicat que “nosaltres a Barcelona portem 20 anys fent borsa. Evidentment no vam començar de cop amb mil habitatges, sinó que va ser començar a poc a poc”. Ha recordat que la iniciativa ha crescut a partir d’un programa previ de suport a l’accés a l’habitatge, que ajudava a detectar contractes de lloguer amb condicions abusives. Segons Valios, els recursos han estat indispensables perquè la borsa sigui atractiva per als propietaris: “Potser s’ha d’anar compatibilitzant aquests dos models perquè a poc a poc vegin que hi ha unes garanties, un funcionament i, com sempre, recursos”. Ha detallat alguns dels avantatges que han ofert a Barcelona: “Una de les més importants és una subvenció a fons perdut de 20.000 euros perquè puguin fer una posada al dia de l’habitatge”, i també un fons de garantia que cobreix els impagaments: “Un cop que hem fet tots els intents perquè aquell llogater pagui, si no, li paga el fons de garantia de borsa”.
La taula rodona ha deixat clar que la borsa d’habitatge no és una solució única, sinó una eina més dins d’un conjunt de polítiques necessàries per afrontar la crisi de l’habitatge. Tant des de Catalunya com des d’Andorra s’ha posat èmfasi en la importància de les garanties, els incentius i la col·laboració entre administració i propietaris per aconseguir que pisos que ara estan buits o fora del mercat puguin convertir-se en habitatges assequibles per a la població.
