Cap decisió definitiva. Aquest és el resultat de la reunió entre el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, juntament amb l’alcalde de la Seu d’Urgell, i els seus homòlegs catalans ahir al matí en relació amb la demanda del Govern perquè el Principat sigui considerat una regió sanitària o comarca catalana per afavorir la mobilitat entre els ciutadans d’Andorra i de l’Alt Urgell. Ho va explicar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, tot ressaltant que «en els pròxims dies crec que tindrem algun retorn».
En aquest sentit, Espot va matisar que les converses entre les dues administracions continuaran sent fluides, com ho han estat en els darrers mesos des de l’arribada de la pandèmia SARS-CoV-2, i que l’objectiu és trobar «algun tipus de solució provisional o intermèdia abans del dia 21 de desembre», que és quan Catalunya preveu finalitzar el confinament perimetral. Per la seva banda, el conseller d’Interior català, Miquel Sàmper, va deixar clar ahir al migdia que la flexibilització d’aquestes mesures dependrà de l’evolució epidemiològica, en especial, dels resultats de l’informe que elabori la comissió d’experts competents, Procicat.
«S’ha parlat, hi havia una bona predisposició, una bona entesa, una voluntat plena de col·laboració i de coordinació entre Andorra i Catalunya, però són qüestions tècniques que han de ser valorades pels òrgans tècnics competents», va insistir el cap de l’Executiu. Així, va emfatitzar en el principi de prudència en tant que les previsions del govern català podrien canviar en cas d’obtenir unes dades sanitàries negatives, el qual fa evident per a Espot que «no ens correspon decidir quan han de passar d’una fase a l’altra, sinó més aviat negociar una possible integració en un àmbit geogràfic que ens permeti formar part quan millorin les condicions epidemiològiques».
No obstant això, durant la reunió no s’han detallat les condicions que hauria de complir Andorra per desenvolupar aquesta integració, tot i que Espot va reconèixer que s’haurà de dur a terme un «exercici de lleialtat» en tant que considera que «és molt raonable que tinguem polítiques sanitàries relativament alineades» perquè «hi ha uns grans principis que hem de compartir» entenent que «cada territori té la seva idiosincràsia i les seves particularitats».
En definitiva, Espot va recalcar que la decisió entre els dos territoris no només milloren la situació dels ciutadans d’Andorra sinó també els de l’Alt Urgell a causa de la «permeabilitat tan elevada entre ambdós territoris». Així va matisar que «en el cas que no pugui prosperar, no significarà una manca de voluntat política si no de circumstàncies que van més enllà».
Obertura de pistes
Després que els principals líders europeus demanessin endarrerir l’obertura de les pistes d’esquí després de les festes de Nadal, ahir diversos membres de l’Executiu van reunir-se amb els representants de les estacions d’esquí per a avaluar les declaracions emeses la darrera setmana, així com per «especular sobre què podrien fer els països que encara no han pres una decisió al respecte», apuntava Espot. I és que després que Itàlia anunciés que seria impossible esquiar per Nadal, França i Alemanya es van sumar a la mesura, optant per allargar-la fins a finals de gener. En aquest sentit, Espot va matisar que es tracta d’una «voluntat legítima i raonada», però també assenyalant que «hi ha llocs de treball en joc i molts interessos econòmics al darrere».
Tanmateix, el cap de l’Executiu va declarar que, de moment, «totes les possibilitats han estat damunt la taula» i que no s’ha pres cap decisió definitiva durant la reunió d’avui. A més, va manifestar que s’ha de «verificar la millor opció dels interessos del nostre país», consensuada amb els agents vinculats a la temporada d’esquí del Principat, juntament amb «els inputs que ens arribin dels actors i de les relacions diplomàtiques».
Més de 100 nous contagis de Covid-19 en la darrera jornada
Salut va informar ahir que la xifra total de casos des de l’inici de la pandèmia de coronavirus SARS-CoV-2 al Principat és de 6.534 persones. D’aquestes, 5.676 corresponen a la segona onada. El total de casos actius se situa encara per sobre dels 800, concretament 809, després que s’hagin reportat més d’un centenar de casos nous (un total de 106). Feia dies que la xifra de positius reportats per dia no superava el centenar, i aquest increment és fruit dels darrers «petits» brots, segons apuntava aquest dimecres el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, detectats en els cribratges a entitats esportives i al centre penitenciari de la Comella.
Pel que fa a la pressió hospitalària, hi ha 16 persones ingressades a planta de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, això significa que hi va haver un ingrés més que en la darrera actualització de dimecres. N’hi ha vuit que estan a la Unitat de Cures Intensives, de les quals tres requereixen de ventilació mecànica. Així doncs, en les darreres 24 hores hi va haver una alta de la UCI i un altre ingrés ha deixat de necessitar intubació. L’Àrea Covid del Cedre continua sense ingressos i, finalment, pel que fa a la població escolar, 36 aules estan sota vigilància activa, 12 total i 24 parcial, i 27 en vigilància passiva.
