Durant el confinament, els cinc pisos segurs que el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG) posa a disposició de totes les dones que ho necessitin es van omplir. A més, una quinzena d’elles van ser traslladades a hotels i pensions, segons va informar la cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras. Ara, després de la reobertura i la reactivació d’activitats econòmiques, «algunes han retornat a la feina i han pogut accedir a un pis propi», va afegir, tot constatant que també s’ha assolit espai per a una família més en un d’aquests pisos.
En aquest sentit, des del servei s’anima a les dones a accedir als recursos d’acollida quan es detecta un risc elevat, ja que es tracta de pisos secrets en els quals s’ha de respectar la confidencialitat per no posar altres famílies en risc. Tot i això, segons va reconèixer Porras, encara s’està treballant amb algunes dones que conviuen amb l’home que les maltracta. El servei ofereix acompanyament psicològic, així com assessorament jurídic i penal, per si es planteja la separació o denunciar. L’objectiu és que la dona reconegui el problema i prengui la decisió segura i per si mateixa. «La situació no és igual que la d’infants en risc en la qual has d’activar el procés judicial i és més fàcil fer accions per treure’l d’aquell nucli», va comparar la cap de l’àrea.
Increment del 102%
Així mateix, i segons va informar la mateixa Porras, el nombre de casos de violència de gènere ha augmentat un 102,5% durant la crisi sanitària. Del 13 de març al 10 de juny el SAVVG va assistir 79 víctimes, mentre que durant el mateix període de l’any 2019 en van ser 39. Porras va alertar que el motiu d’aquest augment de maltractaments, però, no és la Covid-19 sinó que «aquesta situació només ha estat un detonant. Factors que han provocat que les dones puguin identificar més fàcilment que estan en una situació de violència i que hagin acudit al servei».
Pel que fa a la totalitat de l’any 2020, de l’1 de gener al 10 de juny, el servei va assitir un total de 236 dones. D’aquestes, 197 hi segueixen anant en l’actualitat tot i que algunes hi van acudir anys anteriors o han retornat després de tornar amb el seu agressor o d’haver-se immers en una altra relació tòxica. Des d’Igualtat van apuntar que durant les mateixes dates del 2019, els casos tractats van ser 190 amb 153 d’actius el 10 de juny.
A part del notori increment de les alertes, Porras va avaluar que «les situacions que hem atès eren més greus perquè hi havia casos de dones multiproblemàtics: patien violència, havien perdut la feina, econòmicament presentaven una desestabilitat brutal.». I és que, d’acord amb diversos informes publicats per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), «durant la crisi, les dones i les nenes podrien trobar-se en un major risc de patir violència de parella i altres tipus de violència domèstica». En aquesta línia, la relatora especial de l’ONU sobre la violència contra la dona, Dubravka Simonovic, va advertir també que «la llar pot ser un lloc de por i abús» per totes elles.
Més enllà de la violència psicològica i física, el confinament també ha provocat que les dones experimentessin un greuge de la violència econòmica, social, ambiental o sexual a la qual estan sotmeses per part dels seus agressors. Un fenomen que, a vegades s’afegeix a una violència de gènere estructural i institucional, sobretot en el cas d’immigrants. «Ens hem trobat nou o 10 casos de dones estrangeres que havien vingut aquí abans del confinament, que amb la crisi veuen més clar que estan patint una relació de violència de gènere i que quan assistien al servei, ens trobàvem que no tenien papers, feina ni diners i no podien tornar al seu país on hi tenen la família. Estaven soles amb, únicament, el suport del servei», va declarar Porras.
