«El que hem de fer és mitigar l’impacte visual (de les xarxes) amb vegetació i, això, ho treballarem conjuntament», va assenyalar ahir el cònsol de la Massana, David Baró. La instal·lació d’unes malles de seguretat, que encara no s’han col·locat, ha despertat malestar entre els habitants de Pal que es neguen que es posin.
Aquestes s’han d’instal·lar enmig de la muntanya i, segons va explicar Baró, tenen com a «finalitat» protegir el quart de Pal de possibles despreniments de roques o allaus de neu. Segons va relatar el cònsol, aquesta zona està inclosa dins del mapa de risc d’Andorra i, per tant, requereix de mesures de contenció per evitar qualsevol incident a la població. «Això no és un caprici de ningú, s’ha de fer per un tema de seguretat», va defensar Baró.
Tot i que el mapa general de riscs és una qüestió del Govern, la instal·lació de la xarxa la realitzarà l’empresa constructora que està edificant una urbanització en aquesta àrea. Fonts properes de la constructora van explicar a EL PERIÒDIC que, de fet, es veuen obligats a instal·lar aquestes malles perquè així ho determina el mapa de Govern. De fet, coincideixen amb els veïns que genera un impacte visual, però matisen que no s’hi pot fer res perquè és una qüestió de seguretat i un dels requisits bàsics que els va posar l’Executiu per edificar la urbanització.
«Aquesta zona s’ha de protegir i, per tant, si volen fer la urbanització, el que han de fer és instal·lar aquestes xarxes perquè sinó no podem autoritzar el projecte», va ressaltar Baró.
Ara bé, els veïns del quart no ho veuen de la mateixa manera. Pal és un poble eminentment antic i ben conservat, que està protegit per un Pla Especial. La població es va edificar al voltant de l’Església de Sant Climent, que es va construir entre els segles XI i XII. Per això, els veïns creuen que la instal·lació crearà un impacte visual en aquesta localitat, que és una de les més antigues del Principat. «Queda lleig», va exposar Victòria Coma. A més, va relatar que ella i la seva família són de Pal de tota la vida i mai ha passat res, per la qual cosa opina que les xarxes són innecessàries. «Diuen que és per les allaus de neu, però d’allau no n’ha baixat mai cap per aquí, ni pedres tampoc», va exposar Coma. En aquest argument també hi coincideixen altres veïns del quart, que van preferir preservar l’anonimat. A més, tenen la sensació que les malles es col·loquen pel fet que s’està construint la urbanització.
Aquest raonament, però, el van rebutjar tant Baró com des de la constructora. En els dos casos van al·legar i reiterar que són dues coses independents i que la malla s’instal·la d’acord a la legislació del país i no pel fet que s’edifiqui a la zona. De fet, des de la constructora van indicar que el mapa de riscs és anterior a la decisió de construir la urbanització.
Els veïns i el cònsol s’han reunit fins a cinc vegades per abordar la qüestió de la xarxa. A més, els habitants també han mantingut dues trobades més amb tècnics de Govern. La resposta sempre ha estat la mateixa, que la xarxa s’instal·la per una qüestió de seguretat. «Vam anar a protestar i sembla que sí que les posaran, perquè no escolten res», va dir visiblement molesta Coma.
Però la instal·lació de la xarxa no és l’única cosa que ha generat malestar entre els veïns, que el mes d’abril es van queixar de la instal·lació d’un pont, que uneix la carretera general amb el que serà l’entrada de la urbanització. Amb això es redueixen les canes del riu, que es van ampliar arran de les riuades del 1982.
