Nadal no es viu igual quan la casa ja no és la de sempre. A la residència sociosanitària El Cedre, a Santa Coloma, aquestes dates continuen tenint pes, però s’afronten amb una mirada diferent. Les tradicions hi són presents, però adaptades a la realitat de les persones grans que hi viuen, moltes d’elles amb un alt grau de dependència o deteriorament cognitiu. La clau no és reproduir el Nadal de fora, sinó fer que tingui sentit dins del centre.
Des del punt de vista assistencial, aquesta festivitat no pot deslligar-se del model d’atenció que es defensa tot l’any. La responsable assistencial del Cedre, Sofia Cousillas, ho expressa clarament quan parla de la importància de la dimensió cultural i social: “Aquesta part més cultural nostra, de tradicions o socials, va molt d’acord amb aquest model de treball que estem fent”. I afegeix: “Si no potenciem aquesta part d’envelliment actiu, no estaríem promovent aquest envelliment actiu que engloba la dimensió social de la persona”.
“Si no potenciem aquesta part d’envelliment actiu, no estaríem promovent aquest envelliment actiu que engloba la dimensió social de la persona” – Sofia Cousillas
Durant el mes de desembre, el centre rep visites que trenquen la rutina habitual. Hi passen escoles i corals del país que ofereixen actuacions de manera desinteressada. No es tracta tant d’omplir el calendari com de generar moments significatius. La Meritxell, animadora sociocultural del centre, explica que “durant aquestes festes hi ha moltes actuacions de gent que s’ofereix a venir de manera gratuïta”, i remarca que aquestes visites aporten emoció i estímuls diferents del dia a dia.
A banda de les activitats externes, el mateix personal del centre s’implica activament en les celebracions. Un dels moments més esperats és el festival que preparen els treballadors. “Som nosaltres que ens disfressem, ballem i fem el que bonament podem”, explica rient la Meritxell, que subratlla el valor d’aquesta proximitat. Més enllà del resultat, el que compta és el vincle que es genera amb els residents.
Nadal també es construeix des dels espais quotidians. Al Cedre, les unitats de convivència funcionen com petites llars, i això inclou decidir com es decoren. “No és només el TCAI o l’infermer que decideix com posar les coses”, explica el Carles, educador social. “Som a casa nostra i decidim com a casa nostra on volem cada una de les decoracions”. Aquest procés es fa a través de tallers manuals i de laborteràpia, amb l’acompanyament dels professionals. “Ells decideixen què volen, on ho volen posar i sobretot busquem aquesta significació”, afegeix el Carles, insistint que no es tracta de decorar per decorar, sinó de donar sentit a cada acció.
Un dels projectes que millor exemplifica aquesta manera de fer és l’arbre de Nadal situat a l’entrada. El treball va començar mesos abans, en un taller que es va iniciar abans de l’estiu. La Noni, tècnica d’activitats, recorda que “mentre ho estàvem fent estàvem gaudint molt de l’activitat”, i destaca que els residents van participar en totes les decisions: “Ells també han decidit una mica: aquest el vull aquí, aquest el vull allà”. L’arbre, a més, està pensat per tenir continuïtat. “És un arbre que es munta i es desmuntarà i es podrà fer servir l’any que ve”, explica la Noni. I afegeix un detall que resumeix l’esperit del projecte: “Els agrada molt perquè això ho han fet ells i tenen allà el seu trosset de decoració”.
Les festes també posen sobre la taula la relació amb les famílies. Durant Nadal, alguns residents poden sortir a passar uns dies a casa, però no és la situació més habitual. “Pensa que són gent que són grans, són fràgils”, explica el Carles. “Hi ha un percentatge molt alt de persones amb un deteriorament cognitiu molt important”. En alguns casos, sortir del centre pot generar més dificultats que beneficis. “Te’ls emportes a casa amb tota la bona intenció, però es desubiquen molt”, explica. “Després el retorn és molt dur per a ells”. Per això, aquestes decisions es valoren de manera individualitzada, tenint en compte tant el desig com el benestar de la persona.
Per als residents que es queden al centre, les dates més assenyalades també se celebren. A les unitats es fan àpats especials i les campanades, per exemple, no sempre són a mitjanit. “Posem dotze globus que a dintre porten confeti i els anem punxant a cada campanada”, expliquen des del centre, adaptant la tradició a una hora més adequada.
Tot plegat respon a una manera d’entendre l’envelliment basat en el respecte. Les activitats es proposen, però no s’imposen. “Això és casa seva i les activitats no s’imposen”, recorda el Carles. “Són ells qui decideixen si volen o no participar-hi”. Més enllà de les activitats o les tradicions, Nadal al Cedre s’entén com una continuïtat del dia a dia. Un temps que es viu amb calma, respecte i atenció a les necessitats de cada persona, sense perdre de vista allò que fa que aquestes dates siguin especials.
