Que l’exercici és essencial per a tothom i un veritable contracte amb el futur, o que no n’hi ha prou amb caminar i que l’exercici de força és fonamental per a la funcionalitat diària, són alguns dels temes que s’han tractat aquest dissabte durant la jornada ‘L’ABC de la diabetis: esport i alimentació’, organitzada per Creand Fundació i l’Associació de Diabètics d’Andorra, conjuntament amb el Servei d’Atenció Sanitària amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis. Un esdeveniment que ha comptat amb la presència del catedràtic d’Educació Física i membre de l’Institut Internacional de Ciències de l’Exercici Físic i la Salut, Felipe Isidro, i del llicenciat en Ciència i Tecnologia dels Aliments, diplomat en Nutrició Humana i Dietètica i expert en nutrició i diabetis, Eduardo Reinoso. “L’exercici no és una opció, ha de ser una obligació; fer exercici és un contracte amb la nostra salut. Qui no el practica segurament acabarà tenint problemes, malalties i una pitjor qualitat de vida —i de mort—” ha apuntat Isidro.
Isidro, en aquest sentit, ha aconsellat que, per a començar, es facin exercicis de força senzills a casa, especialment de cames, sense necessitat d’equip, i que posteriorment es pugui complementar amb exercici cardiovascular. “Hem de començar amb força i després afegir càrdio; la força és la que ens permet mantenir funcionalitats bàsiques com aixecar-nos d’una cadira o pujar escales, i sempre ha de tenir prioritat sobre el càrdio” ha remarcat Isidro, qui també ha explicat que, per a les persones amb diabetis tipus 1, la força tendeix a provocar una lleugera pujada de glucosa, mentre que el càrdio pot fer baixar els nivells, per la qual cosa combinar ambdós tipus d’exercici és la millor estratègia.
“La força és la que ens permet mantenir funcionalitats bàsiques com aixecar-nos d’una cadira o pujar escales, i sempre ha de tenir prioritat sobre el càrdio” – Felipe Isidro
Per la seva banda, Reinoso ha posat l’accent en els tres pilars fonamentals del tractament de la diabetis: alimentació, exercici i medicació, destacant que l’alimentació és el més rellevant per controlar els nivells de glucosa. “Si mengem més hidrats de carboni, la glucosa puja; si n’ingerim menys, potser millorem els nivells, però també importa el moment en què ho fem. No és el mateix menjar-se un entrepà i anar a fer exercici que menjar-se un entrepà i quedar-se veient la tele” ha explicat.
Reinoso també ha remarcat que hi ha exercicis que poden pujar la glucosa, com els de força, i altres que la consumeixen, com els cardiovasculars, i que per això és important combinar ambdós tipus d’exercici. A més, ha subratllat la importància que cada persona conegui bé la seva pròpia diabetis, ja que cada cos respon de manera diferent a l’alimentació i l’exercici. “Cada persona és un món. Hi ha gent que fa molt exercici i li puja menys la glucosa, i altres que són més sedentaris i els nivells pugen més” ha apuntat. Finalment, també ha destacat que tant fer exercici com menjar saludable al principi costa, però amb constància es converteixen en hàbits que es volen mantenir.
