ARPA ha ‘aprofitat’ el cas de Julieth Moncada, la jove que va haver de deixar el pis de lloguer després del conflicte amb el propietari per la presència de la seva gossa Lulú, per tornar a posar sobre la taula la regulació de la convivència amb animals als habitatges. L’entitat, qui ha parlat personalment amb l’afectada, considera que el cas planteja el debat sobre «com compatibilitzem els drets de la propietat amb una realitat social en què cada vegada més persones conviuen amb animals». A més, i segons la versió que Moncada ha traslladat a l’associació, vivia sola amb la gossa i no s’haurien produït danys a l’immoble, molèsties veïnals ni problemes de convivència.
L’associació evita, però, prendre partit en el procediment judicial perquè no disposa de tot l’expedient pertinent: «No ens correspon posicionar-nos a favor de la llogatera ni en contra de la propietat. Si existeixen altres circumstàncies que desconeixem, evidentment s’hauran de valorar», han assenyalat des de l’entitat, la qual confia que la Justícia resolgui el cas «amb totes les garanties». A més, recorden que el Tribunal Constitucional va anul·lar la resolució anterior i va ordenar que se’n dictés una de nova suficientment motivada, mentre que, segons exposa ARPA, en primera instància s’havia tingut en compte que no s’haguessin acreditat danys ni molèsties veïnals.
És en aquest punt en què l’associació vincula el cas amb les propostes que ja va presentar al voltant del Projecte de llei de protecció i benestar dels animals. «El debat no es pot limitar a preguntar si en un contracte hi havia una clàusula que prohibia tenir animals», defensa ARPA, la qual planteja que també s’ha de determinar quines conseqüències pot tenir aquesta prohibició quan no existeixi un perjudici objectiu provocat per l’animal. Així, la proposta de l’entitat no passa per establir un dret absolut a tenir animals en qualsevol habitatge ni per obligar els propietaris a acceptar qualsevol situació: «Demanem una cosa bastant menys revolucionària: criteris objectius».
«El debat no es pot limitar a preguntar si en un contracte hi havia una clàusula que prohibia tenir animals […] Demanem una cosa bastant menys revolucionària: criteris objectius» – ARPA
Uns criteris que, segons l’associació, haurien de tenir en compte la convivència, les característiques de l’habitatge i de l’edifici, així com els espais comuns, la seguretat, la salubritat, les molèsties acreditades i el benestar de l’animal. En cas que existeixin danys o problemes de convivència, ARPA defensa que no hi hagi mecanisme per actuar i exigir responsabilitats, però considera que «una prohibició general no hauria de substituir una regulació capaç de valorar què està passant realment en cada situació». A més, l’entitat posa el focus en què altres països de l’entorn han desenvolupat fórmules que limiten les prohibicions generals mantenint la responsabilitat davant l’existència de danys o molèsties.
En aquest sentit, i agafant el fil de les aportacions que ARPA vol continuar treballant durant la tramitació de la nova llei, l’entitat sosté que «les lleis no haurien de servir únicament per intervenir quan el conflicte ja existeix. També haurien de permetre anticipar-nos-hi i donar regles clares a la propietat, als llogaters, als veïns i a les persones que conviuen amb animals». Així, l’associació considera que la nova regulació ofereix l’oportunitat d’incorporar també aquesta qüestió a l’actual debat, especialment pel que fa a la convivència als habitatges: «Potser, davant d’un cas com aquest, la pregunta no hauria de ser únicament “el contracte permetia tenir un gos?”, sinó una altra de molt més útil: quin problema real estava causant aquest gos?», resumeix ARPA.
