Dos usuaris estrenen el servei de menjador social del Casal Calones

El servei de menjador social adreçat a persones i famílies amb greus necessitats econòmiques i socials ha iniciat la seva activitat aquest dilluns rebent dos usuaris que, havent-se quedat sense feina, passen un moment de dificultat. Una d’elles fa gairebé un any que no treballa i disposa d’una pensió per invalidesa de 118 euros al mes. La dona, andorrana de 55 anys, indica que aquest àpat és una ajuda més perquè amb prou feines pot pagar el telèfon i la llum. Per la seva part, el cap d’equip del Casal Calones, Cristian Asensio, ha indicat que esperen que el servei creixi gràcies al boca-orella i ha destacat que a més del menjador es dóna cita als usuaris amb els educadors socials per buscar una sortida.

El primer dia del menjador social del Casal Calones ha pogut oferir un plat calent a dues persones, totes dues sense feina. Tot i que es tracta d’un nombre baix, com ha reconegut el cap d’equip del Casal Calones, Cristian Asensio, ‘el primer dia ja preveiem que no seria massiu però el boca-orella ja farà que vagi venint gent’. D’aquí que la prova pilot tingui una durada de tres mesos, ha recordat.

Més enllà del menú que dóna el casal als padrins, l’objectiu d’aquest servei és poder recollir dades de les persones que tenen necessitats socials i econòmiques per poder-los posar en contacte amb els serveis socials i mirar d’oferir-los alguna sortida. Així, de la primera jornada del menjador social ja n’ha sortit una cita per un dels usuaris amb un educador social.

Es tracta d’una dona andorrana de 55 anys que fa gairebé un any que no treballa i està separada. Segons ha explicat, al juny del 2011 la van acomiadar d’uns grans magatzems, posteriorment la van trucar per una feina de mitja jornada i ha estat netejant cases al Tarter durant quatre dies. Després d’això, diu, li han negat la prestació per desocupació. Està apuntada al Servei d’Ocupació, ‘però no truquen, m’he de buscar feina jo’, afirma la dona que prefereix restar en l’anonimat.

En aquests moments, aquesta usuària disposa d’una prestació per invalidesa de 118 euros al mes amb la qual no pot pagar més que la llum i el telèfon, ha reconegut. A més, té una filla estudiant per ser mestra i no la pot ajudar, ha assegurat. El lloguer el paga amb la liquidació que li va quedar de la feina als grans magatzems però ‘s’acaba’, com ha destacat.

La dona acudeix a la Creu Roja perquè l’ajudin a cercar feina. Busca de ‘qualsevol cosa’, declara. ‘Cuidar persones grans, a la cuina… només vull treballar’, manifesta. Amb la trobada amb l’educador social concertada a través del menjador social vol preparar de nou els papers per demanar la prestació per desocupació, ha informat.

Pel que fa al servei de menjador, ha considerat que és una ajuda considerable el fet de poder disposar d’un àpat gratuït al dia i ha afirmat que recomanarà la iniciativa a altres homes i dones separades, algunes de les quals també estan sense feina.